Doctrina Parot

La doctrina Parot és el nom vulgar amb el que es coneix la jurisprudència establerta en la sentència del Tribunal Suprem espanyol de 28 de febrer de 2006 (STS 753/2006), que denega l'acceptació de recursos d'excarceració a presos que no hagin complert la condemna íntegrament, en el cas que sigui de 30 o més anys de presó. Aquest nou marc jurídic suposa que presos condemnats a través del Codi Penal de 1973, que fins la data de la sentència sortien de la presó després de complir entre 18 i 20 anys d'internament gràcies a l'aplicació dels beneficis penitenciaris, hagin de romandre empresonats fins a un màxim de 30 anys.

El president de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, Javier Gómez Bermúdez, va anunciar el 2 de març de 2006 que aquesta mesura, tot i ser aplicable a encausats, afectaria majoritàriament als membres d'ETA, a alguns components del GRAPO i al narcotraficant José Luis Charlín. A la pràctica, aquesta mesura ha estat estesa també a altres delictes penals. Alguns presos d'ETA afectats per aquesta mesura són: Henri Parot Navarro («Unai»), Iñaki de Juana Chaos, José Javier Zabaleta Elósegui («Baldo»), Domingo Troitiño o Juan Antonio López Ruiz («Kubati»). Altres presos han estat Ismael Miquel Gutiérrez (GAL) o Gustavo Romero, condemnat per assassinat, agressió sexual, maltractament i robatori.

El 10 de juliol de 2012 el Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, va sentenciar que l'anomenada "doctrina Parot", establerta pel Tribunal Suprem espanyol el 2006 i ratificada pel Tribunal Constitucional, violava els articles 7 i 5.1 de la Convenció Europea de Drets Humans, per la qual cosa instava el govern espanyol a posar en llibertat a Inés del Río Prada, membre d'ETA condemnada a més 3.000 anys de presó per diversos atemptats i que, després de 18 anys de presó, havia d'haver estat posada en llibertat el 3 de juliol de 2008 per haver obtingut els beneficis penitenciaris que estableix el Codi Penal de 1973 (redempció de penes de fins a 12 anys per treball o per estudis). La sentència podia afectar a més de 50 de membres d'ETA condemnats per terrorisme als quals també se'ls havia aplicat la doctrina i que havien recorregut al Tribunal Europeu de Drets Humans per demanar la seva posada en llibertat. La resposta del govern de Mariano Rajoy fou discrepar «severament» de la sentència i anunciar que la recorreria a la Gran Sala del Tribunal d'Estrasburg i que, mentrestant, no posaria en llibertat la condemnada perquè hi havia risc de fuga «sense cap gènere de dubtes».

El 20 de març de 2013 el Tribunal Europeu de Drets Humans tornà a examinar la sentència que va dictar una de les seves sales al juliol de 2012, a instància del recurs presentat pel Govern espanyol. L'advocat defensor de la doctrina Parot assegurà que no es va actuar de forma retroactiva en el cas d'Inés del Río, tal i com constata la sentència. Aquest argument fou motiu d'una gran mobilització per part de l'executiu espanyol, ja que el seu rebuig suposaria una interpretació contrària a la limitació dràstica de reducció de condemna per beneficis penitenciaris. El col·lectiu de presos bascos Etxerat expressà que es tractava d'un «dia clau» perquè «estan en joc els drets humans». Per la seva banda, el ministre d'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, afirmà que si el recurs quedés desestimat, Espanya tindria marge suficient per a l'«enginyeria jurídica», i que el resultat del cas concret d'Inés del Río no té perquè ser extensible a tots aquells presos amb una situació semblant. El president del Govern, Mariano Rajoy, considerà als passadissos del Congrés dels Diputats que aquesta doctrina és «un instrument enormement útil en la lluita contra el terrorisme i espero que el tribunal ho entengui d'aquesta manera».

Enllaços externs

• «STS 753/2006, de 28 de febrer de 2006» (en castella). Tribunal Suprem.