Dominique Fernandez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDominique Fernandez

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 agost 1929 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Neuilly-sur-Seine (França) Modifica el valor a Wikidata
21è Seient 25 de l'Académie française
8 març 2007 –
← Jean Bernard Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Normale Supérieure Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballActivitat literària, assaig, prosa, crítica literària, crítica musical i ensenyament de llengua Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, autor, crític literari, crític musical, historiador de l'art, professor d'universitat, explorador, assagista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1958 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
GènereNovel·la Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralPatrick Barbier Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDiane de Margerie (1961–1971) Modifica el valor a Wikidata
FillsRamon Fernandez Modifica el valor a Wikidata
ParesRamon Fernandez Modifica el valor a Wikidata  i Liliane Tasca (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsRámon Fernández (en) Tradueix (avi) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: 37ed7b92-7eec-4834-af7a-89f2b2e028f3 Goodreads author: 233383 Modifica el valor a Wikidata

Dominique Fernandez (Neuilly-sur-Seine, 25 d'agost de 1929) és un novel·lista, assagista i crític francès. Premi Goncourt de l'any 1982, Membre de l'Acadèmia Francesa.[1]

Biografia[modifica]

Dominique Fernandez va néixer el 25 d'agost de 1929 a Neuilly sur Seine. Fill de Ramon Fernandez, celebre crític literàri, amic de Marcel Proust i André Gide.[2]

Va estudiar a l'Escola Normal Superior (ENS). Catedràtic d'italià (1955) i professor a l'Institut Francès de Nàpols (1957). Va obtenir el Doctorat en Lletres, amb la tesi "L'échec de Pavese" sobre Cesare Pavese.[3] Va fer de professor d'italià a la Universitat de Rennes (Haute-Bretagne).

A partir del 1958 va començar la seva carrera com a escriptor i crític literàri a " Quinzaine Littéraire", "L'Express" i més tard a "Nouvel Observateur"." [4]

Se'l considera com l'inventor de la "psicobiografia".[4]

Premis i distincions[modifica]

Obres destacades[modifica]

Dominique Fernandez es autor d'un nombre considerable d'obres, més de cinquanta, entre novel·les, assaig, llibres de viatge (Roma, Sant Petersburg, Sicília, Palerm, Praga, Síria, etc.) i llibres d'art, alguns d'ells amb fotografies de Ferrante Ferranti (Nàpols, Alger, Sibèria, Florència, etc.) [5]

El 1959 va publicar la seva primera novel·la : L'Écorce des pierres i durant molts anys va estar lligat a l'editorial Grasset.

  • 1962: L'Aube
  • 1968: L'échec de Pavese
  • 1969: Lettres à Dora
  • 1971: Les Enfants de Gogol
  • 1972: L'arbre jusqu’aux racines
  • 1974: Porporino ou les Mystères de Naples
  • 1978: L'Étoile rose
  • 1981: Signor Giovanni
  • 1982: Dans la main de l'ange
  • 1984: Le Banquet des anges
  • 1986: L'Amour
  • 1994: Le Dernier des Médicis
  • 2001: L'Amour qui ose dire son nom
  • 2008: Dictionnaire amoureux de l'Italie
  • 2009: Ramon
  • 2014: On a sauvé le monde
  • 2015: Fragments d'exil
  • 2015: Amants d'Apollon - L'homosexualité dans la culture
  • 2017: La société du mystère
  • 2018: Où les eaux se partagent
  • 2018: Stendhal
  • 2018: Venise
  • 2019: Le peintre abandonné
  • 2020: L'Italie Buissonnière
  • 2021: L'homme de trop (Grasset, ISBN 9782246822660
  • 2022: L'homme de trop,2 (Grasset) ISBN 9782246826804
  • 2023: Le roman soviétique, un continent à découvrir (Grasset)
  • 2024: Un jeune homme simple (Grasset)

Referències[modifica]

  1. Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9. 
  2. «Fernandez, Dominique» (en francès). [Consulta: gener 2019].
  3. «Dominique Fernandez» (en francès). [Consulta: gener 2019].
  4. 4,0 4,1 «Dominique Fernandez» (en francès). Academie française. [Consulta: gener 2019].
  5. Méjeam, Jean-Max. «Le nouveau Dominique Fernandez» (en francès), 28-12-2018. Arxivat de l'original el 2019-09-24. [Consulta: gener 2019].