Don Camillo (pel·lícula de 1952)
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Julien Duvivier  |
| Protagonistes | Fernandel Gino Cervi Vera Talchi Franco Interlenghi Saro Urzì Leda Gloria Mario Siletti Marco Tulli Sylvie Giorgio Albertazzi Olga Solbelli Armando Migliari Gualtiero Tumiati Peppino De Martino Carlo Duse Charles Vissières Jean Debucourt Manuel Gary Paolo Stoppa Ruggero Ruggeri Giovanni Onorato Franco Pesce Emilio Cigoli Dina Romano
|
| Producció | Giuseppe Amato |
| Dissenyador de producció | Virgilio Marchi |
| Guió | Julien Duvivier, René Barjavel i Oreste Biancoli |
| Música | Alessandro Cicognini |
| Fotografia | Nicolas Hayer |
| Muntatge | Maria Rosada |
| Productora | Cineriz |
| Distribuïdor | Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França i Itàlia |
| Estrena | 1952 |
| Durada | 107 min |
| Idioma original | italià |
| Rodatge | Brescello |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia |
| Tema | Guerra Freda |
| Lloc de la narració | Itàlia |
        | |
Don Camillo és una pel·lícula franco-italiana de 1952 produïda i dirigida per Julien Duvivier i vagament basada en els personatges creats per Giovannino Guareschi en una sèrie d'històries curtes (1946-47), a continuació, reunits en el volum de març de 1948 per l'editorial Rizzoli.
La pel·lícula fou rodada a Brescello[1] i produïda per Francinex (París) i Rizzoli Amato (Roma). Com que hi havia actors italians i francesos, cadascun parlava en la seva llengua i posteriorment foren doblats al francès i a l'italià.[2] està situada en el setè lloc de la classificació de les pel·lícules italianes més taquilleres, amb 13.215.653 espectadors.[3]
Argument[modifica]
En una petita vila de la vall del riu Po al nord d'Itàlia, on la terra és dura i la vida difícil, a les eleccions municipals de l'estiu del 1946 el Partit Comunista Italià obté la majoria a l'alcaldia i nomena alcalde Peppone. Manté conflictes amb el capellà local, Don Camillo, qui toca sempre la campana de l'església com a protesta contra les noves autoritats, sobretot quan vol batejar el seu fill nounat a la parròquia del poble. Malgrat els continus conflictes entre ambdós finalment mantindran una soterrada amistat.
Repartiment[modifica]
- Fernandel: Don Camillo
- Gino Cervi: Giuseppe “Peppone” Bottazzi
- Sylvie: Donna Cristina
- Vera Talchi: Gina Filotti
- Franco Interlenghi: Mariolino de la Bruciata
- Saro Urzì: il Brusco
- Charles Vissiere: Bisbe
- Marco Tulli: el Smilzo
- Giovanni Onorato: Scartazzini
- Gualtiero Tumiati: Ciro de la Bruciata
- Luciano Manara: Filotti
- Leda Gloria: Doña Bottazzi
- Mario Siletti: avv. Stiletti
- Manoel Gary: Cerratini, delegat del PCI
- Italo Clerici: àrbitre de futbol corrupte
- Giorgio Albertazzi: don Pietro
- Olga Solbelli: La mare de Gina
- Armando Migliari: Rosco de la Bruciata
- Carlo Duse: el Bigio
- André Hildebrand: Barchini, el tipògraf
- Clara Auteri: dona que fa cridar "Viva Peppone!"
- Peppino De Martino: un assessor majoria
- Franco Pesce: el sagristà
- Alda Brighenti: fill petit de Peppone
- Marcella Melnati: primera senyora tímida
- Didier d'Yd: un simpatitzant comunista
- Barbara Florian: un fanàtic comunista
- Jean Debucourt: Veu del crucifix (versió en francès), Ruggero Ruggeri (versió en italià)
- Narrador: Emilio Cigoli
Seqüeles[modifica]
La pel·lícula va tenir quatre seqüeles, per a un total de cinc pel·lícules més d'una inconclusa per la mort sobtada de Fernandel:
- Il ritorno di don Camillo (1953)
- Don Camillo e l'onorevole Peppone (1955)
- Don Camillo monsignore... ma non troppo (1961)
- Il compagno don Camillo (1965)
- Don Camillo e i giovani d'oggi (1970)
Bibliografia[modifica]
- Ezio Aldoni, Andrea Setti, Amici Nemici. Brescello e i film di Peppone e Don Camillo raccontati dai protagonisti, Brescello, Studio Digit Brescello, 2008 (film documentario)
- Raymond Castans, Fernandel m'a raconté, Paris, Edition de la Table Ronde, 1976
- Jean Jacques Jelot Blanc, Fernandel. L'accent du soleil, Paris, Éditions Stock, 1991
- Alberto & Carlotta Guareschi, Chi sogna nuovi gerani? Giovannino Guareschi: Autobiografia (dalle sue carte, riordinate dai figli), Milano, RCS Libri, Rizzoli, 1993
- Ivana Rossi, Nei dintorni di Don Camillo. Guida al "Mondo Piccolo" di Guareschi, Milano, BUR, Rizzoli, 1994, ISBN 88-17-11190-2.
- Vincent Fernandel, Fernandel, mon grand-père, Paris, Midi Pile Editions, 2003
- Ezio Aldoni, Gianfranco Miro Gori, Andrea Setti, Amici Nemici. Brescello, piccolo mondo di celluloide, Brescello, Studio Digit Brescello, 2007
- Egidio Bandini, Giorgio Casamatti, Guido Conti (a cura di), Il Don Camillo mai visto, Parma, MUP, 2007, ISBN 978-88-7847-022-4
- Egidio Bandini, Giorgio Casamatti, Guido Conti (a cura di), Le burrascose avventure di Giovannino Guareschi nel mondo del cinema, Parma, MUP, 2008, ISBN 978-88-7847-195-5
- Guido Conti, Giovannino Guareschi. Biografia di uno scrittore, Milano, Rizzoli, 2008, ISBN 9788817019491
- Riccardo F. Esposito, Don Camillo e Peppone. Cronache cinematografiche dalla Bassa Padana 1951-1965, Recco, Le Mani, 2008, ISBN 978-88-8012-455-9
- Elisa Soncini, I rossi e il nero. Peppone, don Camillo e il ricordo del dopoguerra italiano, Milano, Lupetti, 2009, ISBN 88-8391-199-7
- Mario Bussoni, A spasso con Don Camillo. Guida al mondo piccolo di Giovannino Guareschi, Fidenza, Mattioli 1885, 2010, ISBN 978-88-6261-127-5
Referències[modifica]
- ↑ Documentary A Film and Its Era: The Little World of Don Camillo, by JulienDuvivier
- ↑ Riccardo F. Esposito, Don Camillo e Peppone. Cronache cinematografiche dalla Bassa Padana 1951-1965, Le Mani - Microart's, Recco (Gênes, Italie), 2008, ISBN 978-88-8012-455-9
- ↑ «I 50 film più visti al cinema in Italia dal 1950 ad oggi». movieplayer.it.