Edicte de Villers-Cotterêts

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Edicte de Villers-Cotterêts

Edicte de Villers-Cottêtets fou edicte dictat a aquesta vila vora Soissons, al departament d'Aisne (Picardia) el 15 d'agost del 1539 pel rei Francesc I de França i en el qual, per tal d'evitar males interpretacions, es prohibeix l'ús als escrits judicials i a l'administració de qualsevol llengua que no sigui el vulgare françois. Inicialment anava dirigit al llatí, però a la llarga suposà la fi com a llengua oficial tant de l'occità com del bretó. I a mesura que anaren incorporant-se a la corona francesa, suposà el mateix amb el català, el basc, l'alsacià i el cors, ja que des d'aleshores tota la documentació oficial redactada a França es feia en llengua francesa, alhora que s'imposava en francès en tots els actes públics.

Això fou l'acte més important de regularització de l'administració i la justícia abans de la Revolució Francesa, i suposarà a la llarga la decadència de les llengües escrites no franceses, tot i que la imposició del francès a l'escola no arribarà fins al segle XIX.

Veure[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edicte de Villers-Cotterêts Modifica l'enllaç a Wikidata