Edwin Bidwell Wilson
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 abril 1879  Hartford (Connecticut) |
| Mort | 28 desembre 1964 (85 anys) Brookline (Massachusetts) |
| Sepultura | Cementiri del Mount Auburn, Fir Ave. 42° 22′ 16″ N, 71° 08′ 44″ O / 42.371237°N,71.145505°O |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Harvard (–1899) École Normale Supérieure (–1903) Universitat Yale (–1901) Harvard College |
| Tesi acadèmica | The decomposition of the general collineation of space into three skew reflections (1900 ) |
| Director de tesi | Josiah Willard Gibbs |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques |
| Ocupació | matemàtic, físic, estadístic |
| Ocupador | Universitat Harvard (1922–1945) Institut de Tecnologia de Massachusetts (1907–1922) Universitat Yale (1900–1907) |
| Membre de | |
| Alumnes | Paul Samuelson |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Paul Heymans i Jane Worcester (en)  |
| Família | |
| Cònjuge | Ethel Sentner |
| Pares | Edwin Horace Wilson i Jane Amelia Bidwell |
Premis | |
Edwin Bidwell Wilson (Hartford, 25 d'abril de 1879 - Brookline, 28 de desembre de 1964) va ser un matemàtic estatunidenc.
Vida i Obra[modifica]
El seu pare era mestre i superintendent de les escoles de Middletown (Connecticut).[1] Wilson es va graduar a la universitat Harvard el 1899 i va obtenir el doctorat a la Universitat Yale el 1901. A partir de 1900 va ser professor a Yale excepte el curs 1902-1903 en que va estar ampliant estudis a París, sobre tot a l'École Normale Supérieure.[2]
El 1907 va ser nomenat professor del Massachusetts Institute of Technology, del qual va ser cap del departament de física a partir del 1917. Durant la Primera Guerra Mundial va ser responsable dels cursos d'enginyeria aeronàutica pals oficials de l'exèrcit americà.[3] A la mort del president Richard Maclaurin (1920) va formar part del triumvirat que va dirigir el Institut fins l'arribada del nou president Samuel Stratton (1922).[4]
El 1922 va acceptar el càrrec de cap del departament d'estadística de la recentment fundada Harvard School of Public Health. A partir d'aquesta data es va dedicar a promoure activament la col·laboració entre matemàtics, estadístics, científics socials i economistes.[5] Es va retirar el 1945, però va continuar sent assessor de la oficina de recerca naval a Boston fins a la seva mort el 1964.
Wilson va publicar dos importants llibres de text: el primer el 1901, juntament amb el seu professor Josiah Willard Gibbs, Vector Analysis establint les idees bàsiques, la notació i una gran quantitat d'aplicacions físiques del càlcul vectorial;[6] el segon el 1911, Advanced Calculus que va ser durant una dècada l'únic llibre americà de càlcul avançat.[7] A més, va escriure un bon nombre d'articles sobre aeronàutica, estadística i economia matemàtica, essent en aquest darrer camp un dels inspiradors del Nobel d'economia Paul Samuelson.[8]
Referències[modifica]
- ↑ Hunsaker i Mac Lane, 1973, p. 285.
- ↑ Backhouse, 2017, p. 149.
- ↑ Backhouse, 2017, p. 150.
- ↑ Hunsaker i Mac Lane, 1973, p. 286.
- ↑ Carvajalino, 2018, p. 236.
- ↑ Hunsaker i Mac Lane, 1973, p. 287.
- ↑ Hunsaker i Mac Lane, 1973, p. 289.
- ↑ Backhouse, 2017, p. 149-163.
Bibliografia[modifica]
- Backhouse, Roger E. Founder of Modern Economics: Paul A. Samuelson (en anglès). Oxford University Press, 2017. ISBN 9780190664091.
- Carvajalino, Juan «Edwin B. Wilson and the Rise of Mathematical Economics in America, 1920–40» (en anglès). History of Political Economy, Vol. 50, Num. 2, 2018, pàg. 229-259. DOI: 10.1215/00182702-6608566. ISSN: 0018-2702.
- Carvajalino, Juan «Edwin Bidwell Wilson and Mathematics as a Language» (en anglès). Isis, Vol. 109, Num. 3, 2018b, pàg. 494-514. DOI: 10.1086/700016. ISSN: 0021-1753.
- Hunsaker, Jerome; Mac Lane, Saunders. «Edwin Bidwell Wilson». A: Biographical Memoires (en anglès). National Academy od Sciences, 1973, p. 285-320.
- Irwin, J.O. «Edwin Bidwell Wilson, 1879-1964» (en anglès). Journal of the Royal Statistical Society, Vol. 128, Num. 4, 1965, pàg. 616-618. ISSN: 0035-9238.
- Siegmund-Schultze, Reinhard «Opposition to the boycott of german mathematics in the early 1920s: letters by Edmund Landau (1877–1938) and Edwin Bidwell Wilson (1879–1964)» (en anglès). Revue d'histoire des mathématiques, Vol. 17, Num. 1, 2011, pàg. 141-167. ISSN: 1262-022X.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Edwin Bidwell Wilson» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Gridgeman, Norman T.; Mac Lane, Saunders. «Wilson, Edwin Bidwell». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 8 març 2020]. (anglès)