Efecte Forer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'Efecte Forer (també anomenat Efecte Barnum per l'observació de P. T. Barnum que "tenim alguna cosa per a tothom") és l'observació que els individus tenen tendència a donar bones puntuacions a l'exactitud de les descripcions de la seva personalitat que se suposa que han estat confeccionades especialment per a ells, encara que en realitat siguin prou vagues i generals com per poder-se aplicar a una gran diversitat de persones. Aquest efecte explica en part l'acceptació molt estesa de certes pràctiques i creences com l'astrologia, la grafologia, la predicció del futur dels endevins i alguns tipus de tests de la personalitat.

Un efecte d'un fenomen més genèric però relacionat amb aquest és la validació subjectiva. La validació subjectiva es dóna amb dos fets que no estan relacionats o que són aleatoris quan una persona hi percep una relació a causa d'una creença o hipòtesi seva que exigeix algun tipus de relació. Hi ha gent que, d'aquesta manera, busca una correspondència entre la seva percepció de la seva pròpia personalitat i el contingut d'un horòscop.

Demostració[modifica | modifica el codi]

El 1948, el psicòleg Bertram R. Forer va donar un test de personalitat als seus estudiants. Els va dir que cadascun d'ells estava rebent una anàlisi personalitzada de la seva personalitat basada en els resultats del seu test, i els demanà que puntuessin aquesta anàlisi en una escala del 0 (molt malament) al 5 (excel·lent) segons el grau d'exactitud amb què definia la seva personalitat individual. La realitat era que tots havien rebut la mateixa anàlisi.

"Necessites agradar a la gent i sents una gran necessitat de ser admirat. Tens tendència a ser crític amb tu mateix. Tens un gran potencial que encara no has aprofitat. La teva personalitat té certes febleses però generalment aconsegueixes compensar-les d'alguna manera. Ets disciplinat i controlat exteriorment però per dins tens tendència a preocupar-te i sentir-te insegur. De vegades tens dubtes molt seriosos sobre si has pres la decisió correcta o fet allò que calia. Agraeixes que hi hagi certs canvis i varietat en la teva vida i et frustra sentir-te limitat per restriccions. Et sents orgullós de ser un pensador independent i no acceptes les afirmacions dels altres si no aporten proves que et convencin. T'has adonat que no va ser intel·ligent mostrar-te amb tota franquesa tal com ets davant d'altres. De vegades ets extravertit, afable i sociable, mentre que d'altres vegades et sents insegur i ets introvertit i reservat. Algunes de les teves aspiracions tendeixen a ser bastant poc realistes. Un dels teus objectius principals a la vida és aconseguir seguretat."


La puntuació mitjana va ser de 4.26, i quan totes les puntuacions havien estat entregades es va desvelar que tots els estudiants havien rebut la mateixa anàlisi, recopilada per Forer a partir de diversos horòscops.[2] Tal com es pot observar, hi ha una sèrie d'afirmacions que serien correctes referides a qualsevol persona. Més tard, aquestes afirmacions van passar a ser conegudes com les Afirmacions Barnum ("Barnum statements"), perquè P.T. Barnum les utilitzà. Segons sembla, digué que "Cada minut neix un babau." Si realment ho va dir, es referia al fet que les afirmacions Barnum poden enganyar a la gent i fer-los creure que se'ls ha analitzat acuradament i encertadament quan de fet el resultat seria el mateix amb qualsevol persona.[falta cita]

Variables que influencien l'efecte[modifica | modifica el codi]

Estudis posteriors han descobert que la gent dóna puntuacions més altes a l'exactitud de l'anàlisi si:

  • la persona creu que l'anàlisi només és vàlid per a ell/ella.
  • la persona creu en l'autoritat de l'avaluador.
  • l'anàlisi enumera sobretot trets positius.

Per un llistat de bibliografia, vegeu Dickson i Kelly.[3]