Grafologia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La grafologia és l'estudi de l'escriptura com a reveladora de la personalitat, activitat, intel·ligència i temperament humà.[1] A partir de diferents tècniques, la grafologia analitza aspectes diversos de l'escriptura en tant que producte de l'activitat cerebral. Aquests aspectes poden ser: la mida de la lletra, la inclinació, la força del traç, la forma general de l'escriptura...

A França té una llarga tradició, però també són destacables les contribucions des d'Alemanya i Itàlia. Actualment, a Catalunya l'Escola de postgrau de la Universitat Autònoma de Barcelona imparteix cursos de peritatge grafopsicològic i perícia caligràfica judicial.

Criticisme[modifica | modifica el codi]

Els detractors de la grafologia argumenten que és una pseudociència, ja que no es pot falsar i es basa massa en el pensament al·legòric. Li manca estandarització, ja que cada expert té el seu propi sistema que li permet arribar a resultats totalment diferents dels altres, amb la qual cosa mai es podrà arribar a un coneixement objectiu i universal. L'escriptura té un fort component educacional: hi ha escoles que ensenyen a escriure usant un tipus de lletra particular sense que això impliqui una uniformització de la personalitat dels alumnes i a part la lletra depèn molt de la pràctica regular (per això els mestres tenen un tipus de lletra, les persones poc alfabetitzades una altra, l'usuari d'ordinadors que gairebé mai escriu a mà una altra...)

Anàlisi bàsica[modifica | modifica el codi]

Tot i la diversitat de corrents, hi ha un cert acord sobre el sentit de determinats trets de l'escriptura:[cal citació]

  • Les lletres inclinades cap endavant indiquen passió i entusiasme, mentre que si hi estan inclinades cap endarrere poden reflectir pessimisme
  • Les línies torçades cap a munt en un paper blanc indiquen alegria
  • Les lletres rodones indiquen sentiment, mentre que els angles molt marcats signifiquen agressivitat
  • Les lletres quadrades són signe d'una personalitat racional
  • La llargada de la lletra T minúscula indica els objectius vitals i el palet horitzontal les expectatives present d'assolir-los
  • Una G semblant a un vuit indica bon humor

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Grafologia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Grafologia Modifica l'enllaç a Wikidata