Grafologia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La grafologia és l'estudi de l'escriptura com a reveladora de la personalitat, activitat, intel·ligència i temperament humà.[1] A partir de diferents tècniques, la grafologia analitza aspectes diversos de l'escriptura en tant que producte de l'activitat cerebral. Aquests aspectes poden ser: la mida de la lletra, la inclinació, la força del traç, la forma general de l'escriptura...

A França té una llarga tradició, però també són destacables les contribucions des d'Alemanya i Itàlia. Actualment[Quan?], a Catalunya l'Escola de postgrau de la Universitat Autònoma de Barcelona imparteix cursos de peritatge grafopsicològic i perícia cal·ligràfica judicial.

La grafologia és una pseudociència que pretén revelar la personalitat, no s'ha de confondre amb l'anàlisi grafològic que s'aplica per determinar la validesa de l'autoria de determinats documents.

Criticisme[modifica | modifica el codi]

Tot i que la grafologia va tenir un cert suport de la comunitat científica abans de mitjans del segle XX, els estudis més recents rebutgen l'ús de la grafologia com una eina per esbrinar la personalitat i per a la selecció de personal[2] i actualment es considera una pseudociència.[3] La grafologia no es pot falsar i es basa massa en el pensament al·legòric. Li manca estandardització, ja que cada expert té el seu propi sistema que li permet arribar a resultats totalment diferents dels altres, amb la qual cosa mai es podrà arribar a un coneixement objectiu i universal. L'escriptura té un fort component educacional: hi ha escoles que ensenyen a escriure usant un tipus de lletra particular sense que això impliqui una uniformització de la personalitat dels alumnes i a part la lletra depèn molt de la pràctica regular (per això els mestres tenen un tipus de lletra, les persones poc alfabetitzades una altra, l'usuari d'ordinadors que gairebé mai escriu a mà una altra...)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «grafologia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Ron N. King i Derek J. Koehler. «Illusory Correlations in Graphological Inference». Journal of Experimental Psichology: Applied, 6, 4, 2000, pàg. 336-348. DOI: 10.1037/1076-898X.6.4.336 [Consulta: 26 març 2015].
  3. Goodwin CJ. Research In Psychology: Methods and Design. John Wiley & Sons, 2010, p. 36. ISBN 978-0-470-52278-3 [Consulta: 26 març 2015]. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Grafologia Modifica l'enllaç a Wikidata