Egbert de Wessex

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gran Bretanya cap a l'any 800.

Egbert (769 o 771 – 839) fou rei de Wessex (Anglaterra) des del 802 fins a la seva mort el 839. Era fill d'Ealhmund de Kent. En la dècada del 780, Egbert fou desposseït dels seus drets al tron i enviat a l'exili per Offa de Mèrcia i Beorhtric de Wessex, però després de la mort d'aquest, el 802, Egbert va poder tornar i prendre possessió del tron.

Poca cosa es coneix dels primers vint anys del regnat d'Egbert, però es creu que, si més no, va aconseguir mantenir la independència del seu regne, que aleshores tenia la supremacia sobre tots els altres reialmes del sud d'Anglaterra. El 825, Egbert derrotà Beornwulf de Mèrcia a la Batalla d'Ellandun, de manera que acabà amb la supremacia de Mèrcia, i s'apoderà de les antigues dependències de Mèrcia al sud-est d'Anglaterra. El 829, Egbert derrotà Wiglaf de Mèrcia i l'expulsà del seu regne, cosa que li permeté controlar-lo temporalment. Poc després, Egbert rebé la submissió del Regne de Northúmbria, de manera que la Crònica anglosaxona el definí com a bretwalda, o "senyor de Bretanya".

Egbert fou capaç de conservar la seva posició dominant fins que Wiglaf recuperà el tron de Mèrcia. Tanmateix, Wessex va seguir controlant els regnes de Kent, Sussex i Surrey, territoris que posà sota el control del seu fill Æthelwulf en qualitat de virrei. Quan morí Egbert, Æthelwulf el succeí com a rei de tots els seus dominis. Els regnes conquerits al sud-est foren finalment annexionats per Wessex quan morí Æthelwulf, el 858.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Egbert de Wessex Modifica l'enllaç a Wikidata