El Artista (revista)
  | |
| Tipus | revista |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | castellà |
| Lloc de publicació | Madrid |
| Estat | Espanya |
| Identificadors | |
| ISSN | 1889-917X |
El Artista va ser una revista editada a Madrid entre 1835 i 1836, considerada un dels projectes més emblemàtics del Romanticisme espanyol.
Descripció[modifica]
Editada a Madrid, era impresa en la impremta de J. Sancha. S'acabarien publicant tres toms, que incloïen làmines: el primer de 312 pàgines, el segon de 310 i el tercer de 160. Va aparèixer entre 1835 i 1836.[1] La publicació ha arribat a ser considerada la revista més significativa del Romanticisme espanyol. El Artista, a l'inrevés que una altra publicació contemporània com el Setmanari Pintoresc Espanyol que apostava per la xilografia, va fer ús de la litografia en l'apartat gràfic. El triomf econòmic i popular del Setmanari i el fracàs, en tots dos camps, d'El Artista, va tenir també aquí una profunda significació: a partir de llavors les revistes il·lustrades es van inclinar decididament pel gravat en fusta.[2]
La revista va ser la plataforma de llançament de Federico de Madrazo, autor que signa quaranta-un làmines, mentre que el segon col·laborador més assidu, Carlos Luis de Ribera, només arriba a la meitat, vint. Quant a composicions literàries i crítiques, allí van fer les seves primeres branques Eugenio Ochoa amb setanta-tres col·laboracions, futur gendre de l'amo del Tívoli, i Pedro de Madrazo, l'altre fill de José de Madrazo, que va participar en la revista, amb vint-i-set. Els altres col·laboradors assidus d'El Artista van ser Santiago de Masarnau, que s'ocupa de qüestions musicals, amb vint-i-cinc articles; José Negrete, comte de Campo-Alange, amb dotze; Jacinto de Salas i Quiroga, autor d'onze col·laboracions, José d'Espronceda, que signa en la revista nou vegades; José Bermúdez de Castro, Luis de Usoz i Riu i Valentín Carderera, amb set articles cadascun, i José Zorrilla amb sis.[3]
Entre les dones que van participar en les seves pàgines es troben Hélène Feillet, qui va publicar cinc làmines, amb una illustració de la «Cançó del pirata» d'Espronceda,[4] i Rosario Weiss Zorrilla, copista de quadres cèlebres, ambdues, segons les pàgines de la revista, autores que «mereixen ser jutjades com a artistes».[5]
Referències[modifica]
- ↑ Hartzenbusch, 1894, p. 47.
- ↑ Rodríguez Gutiérrez, 2011, p. 452.
- ↑ Rodríguez Gutiérrez, 2011, p. 461.
- ↑ «Las hermanas Feillet». [Consulta: 17 desembre 2022].
- ↑ «Ecsposicion publica de pintura». El Artista [Madrid], II, 1835, pàg. 165. ISSN: 1889-917X.
Bibliografia[modifica]
- Hartzenbusch, Eugenio. Apuntes para un catálogo de periódicos madrileños desde el año 1661 al 1870. Madrid: Establecimiento tipográfico "Sucesores de Rivadeneyra", 1894.
- Rodríguez Gutiérrez, Borja «La voluntad iconográfica y aristocrática de El artista». Revista de Literatura, LXXIII, 146, 2011, pàg. 449–488. ISSN: 1988-4192.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Artista |
- Catálogo de la revista El Artista (1835-1836) en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes