El Fluvià
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | segle XIII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Mallol (Garrotxa) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 10703 | |||
El Fluvià és una masia de la Vall d'en Bas (Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès local. És un edifici civil orientat al nord amb teulada a dues vessants.[1]
Descripció[modifica]
L'entrada forma una gran lliça de pedra treballada on hi ha un pou cisterna. Tot i que el material de construcció és molt pobre, no hi manquen detalls a l'exterior: dues galeries a la façana principal i una altra a l'angle de la façana dreta amb la posterior, de 7 arcades visibles des de la carretera de Girona a Olot (C-152).[1]
Les façanes laterals estan reforçades amb uns petits contraforts.[1] Al davant de la casa hi ha cabanes i quadres com a edificis auxiliars.[1] El mas s'amplià al segle xviii, construint les voltes que es veuen actualment.[1]
Història[modifica]
Antigament hi passava a frec el riu Fluvià, però un cataclisme o moviment sísmic entre 1105 i 1260 modificà el seu curs.[1] Les primeres notícies daten de finals del segle xii. Era conegut com a "mansus de Fluviano" de Santi Privati de Basso. Documentada del 1248 fins aleshores, els habitants del mas tingueren una projecció social essent veguers, si bé al segle xvii van anar a viure a Olot. Els Miralles, militars de la reconquesta, eren batlles i tenien com a feu aquest mas.[1]