El Juí del Moro
| Tipus | Muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Continent | Europa | |||
| Entitat territorial administrativa | Vilanova i la Geltrú (Garraf) | |||
| Localització | Vilanova i la Geltrú (Garraf) | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 84,4[1] | |||
El Juí del Moro és una muntanya de 84 metres que es troba al municipi de Vilanova i la Geltrú, a la comarca del Garraf.
El topònim és la denominació popular de l'Aixut del Moro o l'Aljub del Moro, una cisterna que hi havia a la zona i que ja es troba documentada cap a 1537.[2] Cap a 1725 es comença a documentar la deformació del nom popular per l'actual nom.[2] A la seva falda es va construir la urbanització Santa Maria, compartida per Vilanova i la Geltrú i Cubelles.[2]
Llegenda del Juí del Moro[modifica]
Una llegenda, recollida per Teodor Creus i Corominas, explica que en aquest cim foren penjats una parella d'enamorats en temps dels sarraïns. El xeic Bilal Al-Malik, que senyorejava un castell alçat sobre un turó entre la Quadra d'Enveja i Cubelles, disposava d'una bella i jove esclava cristiana anomenada Riquilma que es va enamorar d'un jove esclau. Els dos planejaren fugir en barca a Barcelona, d'on ella era originària. Traïts per una majordoma del xeic van ser capturats quan emprenien la fugida. Quan el musulmà es disposava a jutjar-los, l'avenç de les tropes del Comte de Barcelona, que ja havien conquerit els castells de Rocacrespa, Miralpeix i la Geltrú, l'obligaren a fugir. Abans, però, ordenà que pengessin els enamorats.[2][3][4]
Referències[modifica]
- ↑ Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Carbonell i Virella, Vicenç. Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú. Vilanova i la Geltrú: Institut d'Estudis Penedesencs, 2001, p. 19, 20 i 115. ISBN 8486933773.
- ↑ «Llegenda de Juí el Moro | Mapes de Patrimoni Cultural». [Consulta: 2 febrer 2021].
- ↑ Creus i Coromines, Teodor. Set contallas del temps vell. Vilanova i la Geltrú: Institut d'Estudis Penedesencs, 1986, p. 11-28 [Consulta: 2 febrer 2021].