El viento se llevó lo que
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Alejandro Agresti  |
| Protagonistes | |
| Producció | Alejandro Agresti |
| Guió | Alejandro Agresti |
| Música | Paul Michael van Brugge |
| Fotografia | Mauricio Rubinstein |
| Muntatge | Alejandro Brodersohn |
| Vestuari | Micaela Saiegh i Mariana Brik |
| Productora | Agresti Films |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Argentina, França, Espanya i Països Baixos |
| Estrena | 1998 |
| Durada | 91 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en color |
| Format | 1.66:1 |
| Recaptació | 82.012 $ |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia i drama |
        | |
El viento se llevó lo que és una pel·lícula coproducció de l'Argentina, Països Baixos, França i Espanya filmada en color dirigida per Alejandro Agresti sobre el seu propi guió que es va estrenar el 15 d'abril de 1999 i que va tenir com a actors principals a Vera Fogwill, Ángela Molina, Fabián Vena i Ulises Dumont.
Sinopsi[modifica]
Una jove taxista cansada de Buenos Aires viatja amb el seu cotxe fins a la Patagònia i arriba a un poble aïllat els habitants del qual només tenen contacte amb l'exterior a través de velles pel·lícules projectades amb els rotllos barrejats, i un dia també arriba al lloc un vell actor que és l'astre favorit en aquests films.
Repartiment[modifica]
- Vera Fogwill …Soledad
- Ángela Molina …María
- Fabián Vena …Pedro
- Jean Rochefort …Edgard Wexley
- Ulises Dumont …Antonio
- Carlos Roffe
- Sergio Poves Campos
- Mario Paolucci
- Pascual Condito …Guardia de tren
Premis i nominacions[modifica]
- Vera Fogwill nominada al Premi a la Millor Actriu.
- Alejandro Agresti guanyador del Premi Especial del Jurat Hugo de Plata
- Alejandro Agresti guanyador del Premi al Millor Guió.
- Ulises Dumont, guanyador del Premi al Millor Actor de Repartiment
- Alejandro Agresti, guanyador del Segon Premi Gran Coral
- Alejandro Agresti, guanyador del Premi Tulipa d'Or.
- Alejandro Agresti, guanyador del Premi Conquilla d'Or a la millor pel·lícula.[2]
Comentaris[modifica]
Leonardo M. D’Espósito a El Amante del Cine va opinar:
| « | «Veiem en pantalla l'esborrany del que podria ser una bona pel·lícula, però ja mai ho serà perquè l'espectacle davant els nostres ulls és definitiu.»[3] | » |
Adolfo C. Martínez a La Nación va opinar:
| « | «Agrest, permanentment transgressor, mou als seus personatges entre el somni i la realitat, els permet teixir i desfer les seves pròpies penes i alegries i els dóna marge perquè s'insereixin en la trama enmig d'una espècie de caos que fa perillar l'acceptació per part de l'espectador dels conflictes plantejats.»[3] | » |
Fernando M. Peña a Rolling Stone va dir:
| « | « …un moment d'emoció pura, genuïna, d'aquesta que el cinema argentí no sol tenir.»[3] | » |
José Enrique Montero a Dirigido por de Barcelona va dir:
| « | «Reuneix el pitjor de les pel·lícules corals de José Luis Cuerda (Amanece, que no es poco, Así en el cielo como en la tierra) amb la beata sensiblera del pitjor Garci.»[3] | » |
Manrupe i Portela escriuen:
| « | «Fallida, bilingüe, per moments més pensada per a l'exportació que per a una altra cosa i amb un Agresti pres del seu estil, no obstant això transmet més calidesa que en altres films. I és el major testimoniatge de l'amor del director pel cinema en general i el cinema argentí en particular (la cabina inclou cites a Schlieper i Viñoly Barreto.»[3] | » |
Notes[modifica]
- ↑ Premian en La Habana a cinco argentinos, La Nación, 2 de novembre de 1998
- ↑ Concha de Oro, entre abucheos, a la insignificante "El viento se llevó lo que, El País, 27 de setembre de 1998
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Manrupe i Portela, 2003, p. 257.
Referències[modifica]
- Manrupe, Raúl; Portela, María Alejandra. Un diccionario de films argentinos II 1996-2002. Buenos Aires: Editorial Corregidor, 2003, p. 257. ISBN 950-05-1525-3.
Enllaços externs[modifica]
- Información sobre El viento se llevó lo que en el sitio del cine nacional
Tràiler de la pel·lícula a YouTube
Pel·lícules dirigides per Alejandro Agresti | ||
|---|---|---|
|  | |
