Elaia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Elaia (en grec Ελαία, en llatí Elaea) fou una ciutat d'Eòlia a l'Àsia Menor, que fou el port de Pèrgam. També fou anomenada Kidainis (grec Κιδαινίς, llatí Cidaenis) segons Esteve Bizantí, però això podria derivar d'un error de transcripció.

Estrabó la situa al sud del riu Caicos, a dotze estadis des del riu i 120 estadis des de Pèrgam. El riu Caicos desaiguava a una badia anomenada Elaeaticus Sinus (Badia d'Elaea) que Estrabó considerava erròniament com a part de la badia d'Adramitium, però de forma incorrecta; el geògraf situava la badia entre un lloc anomenat Hydra i a l'altre costat la muntanya Harmatos (Harmatus) amb una amplada de 80 estadis; la muntanya Harmatos l'esmenta Tucídides que la situa enfront de Metimna (a Lesbos) i pels seus escrits queda clar que no la situa al mateix lloc que Estrabó. Tit Livi diu que la ciutat estava rodejada de turons i descansava en una vall. Heròdot no esmenta pas Elaea en la seva llista de ciutats d'Eòlia. Escilax, Pomponi Mela, Plini, i Claudi Ptolemeu l'esmenten però no en donen la situació. Leake en el seu mapa d'Eòlia, la situa en un lloc anomenat Klisei (Kilisee Keui), al sud de Pèrgam i el Atles Barrington l'ubica propera a la moderna vila de Zeytindağ, sempre a la província d'İzmir, a Turquia.

Hi ha algunes monedes de la ciutat datades vers la meitat del segle V aC amb la imatge d'Atenea i a la part oposada una branca de llorer en cercle i al mig una llavor o un gra de moresc; el mateix model de moneda es conservava a la segona meitat del segle IV aC. Monedes de la ciutat apareixen sota August, Neró, Adrià i Còmmode. La inscripció es ΕΛΑΙΤΩΝ i la imatge es variada amb un bust al davant (Atenea, Zeus, Persèfone o Demèter) i altres elements a l'altre costat (llavors o moresc encerclats per llorer, Esculapi, olivera, rosella, dues torxes lligades per una serp, un objecte a la xarxa d'un pescador de la que surt Auge, sacerdotessa d'Atenea, i el bust de Menesteu (Menestheos, Menestheus) amb la llegenda ΜΕΝΕCΘΕVC ΚΤΙCΤΗC, probablement el títol del magistrat o estrateg principal.

Les monedes d'Elaea que porten la imatge i el nom de Menesteu o Menesteos fan referència a aquest heroi atenenc, que segons la llegenda fou el seu fundador al temps de la guerra de Troia.

La ciutat és esmentada per primer cop vers la meitat del segle V aC com a part de la Lliga Dèlica. Va passar al Regne de Macedònia i després als selèucides, per acabar en mans del regne de Pèrgam. Fou el port més utilitzat pels reis de Pèrgam. El 190 aC Antíoc III el Gran la va assetjar. El 156 aC fou assolada pel rei Prúsies I el Coix de Bitínia.

El 133 aC va passar a Roma que no la va ocupar fins al 130 aC. Sota domini romà va tornar a emetre monedes. L'any 90 fou parcialment destruïda per un terratrèmol i estava molt malmesa a començaments del segle II sota l'emperador Trajà però va continuar existint com a petita vila, i va tenir un bisbe sufragani d'Efes, que és esmentat fins al segle XII o començaments del segle XIII. Només se sap el nom de tres dels bisbes: Isaïes el 451, Olbià el 787 i Teòdol al segle XII (Michel Le Quien, Or. Christ., I, 699). En aquesta ciutat va néixer al segle X Sant Pau el Jove, un monjo de Mont Latros (Analecta Bollandiana, XI, 1-74, 136-182). La vila degué desaparèixer al segle XIII sota els atacs dels mongols o dels turcmans.

Coord.: 38° 58′ 00″ N, 27° 04′ 00″ E / 38.966666666667°N,27.066666666667°E / 38.966666666667; 27.066666666667