Elizalde Super Dragón
| Super Dragón | |
|---|---|
| Fabricant | ELIZALDE S. A. |
| Dissenyador | ELIZALDE |
| Any de fabricació | 1935 |
| Tipus | De pistons |
| Aplicacions | Grans avions |
| Variants amb el seu propi article | 2 |
| Característiques tècniques | |
|---|---|
| Cicle | Otto 4 temps |
| Combustible | Gasolina |
| Nombre de cilindres | 9 |
| Disposició | En estrella |
| Alimentació | Carburador (sobrealimentat) |
| Refrigeració | Per aire |
| Lubricació | Càrter sec |
| Reducció | Si |
| Potència | 600 CV a 2.100 rpm |
El motor Elizalde Super Dragón, va ser l'últim de la sèrie de motors Dragón, fabricats per l'empresa Elizalde.
Tots ells tenen característiques en comú com l'arquitectura (motors en estrella), i les culates de bronze, patentades per Arturo Elizalde.
Història[modifica]
Aquest motor no es va començar a dissenyar fins al 1933, i estava a punt el 1936, però durant la guerra civil espanyola, va ser destruït amb tota la documentació.[1]
Era molt semblant al Dragón IX (mateixa arquitectura i mateix nombre de cilindres), però més potent i amb reducció. La seva potència va arribar fins als 600 CV.
Es varen preveure diverses variants, com el Super Dragón MR, de 700 CV, i el Super Dragón CR, de 750 CV. Aquest últim va servir de base pel posterior Beta.[2]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Fundació Elizalde – Motors d'aviació[Enllaç no actiu] (castellà)
- ↑ El Motor de Aviación de la A a la Z, Pag 15, Ricardo Miguel Vidal, Pag 25, Barcelona 2101 ISBN 978-84-612-7903-6
Bibliografia[modifica]
- El Motor de Aviación de la A a la Z, Ricardo Miguel Vidal, Barcelona 2010, ISBN 978-84-612-7903-6