Elizalde Beta
| Beta | |
|---|---|
 Motor Elizalde Beta, exposat en el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya | |
| Fabricant | ELIZALDE S. A. / ENMASA |
| Dissenyador | ELIZALDE |
| Any de fabricació | 1941 |
| Tipus | De pistons |
| Aplicacions | Junkers Ju 52, CASA 202 “Halcón”, Hispano Aviación HA 100 “Triana” |
| Variants amb el seu propi article | 4 |
| Característiques tècniques | |
|---|---|
| Cicle | Otto 4 temps |
| Combustible | Gasolina |
| Nombre de cilindres | 9 |
| Disposició | En estrella |
| Alimentació | Carburador (Sobrealimentat) |
| Refrigeració | Per aire |
| Lubricació | Càrter sec |
| Reducció | No |
| Potència | 750 CV a rpm |
El motor Elizalde Beta va ser una extrapolació del motor Super Dragón, fabricat per l'empresa Elizalde, per equipar l'avió Junkers Ju 52/3m, que fabricava l'empresa CASA.
Tenia en comú amb el seu predecessor característiques com l'arquitectura motor en estrella, i les culates d'alumini, patentades per Arturo Elizalde,[1] axis com el nombre de cilindres.
Història[modifica]
Aquest motor, no es va començar a dissenyar per l'equip de Salvador Elizalde Biada, com els anteriors, el 1939, amb la denominació oficial de 9E-C.29-775, i estava destinat als Junkers Ju 52, CASA 202 “Halcón” i Hispano Aviación HA 100 “Triana”.[2]
Com el Super Dragón, tenia 9 cilindres en estrella, refrigerats per aire, i estava sobrealimentat, per un compressor centrífug, governat per engranatges amb una relació 8,31:1. En canvi la sortida de l'hèlix no tenia reducció. Tot això proporcionava una potència a 2.800 m de 750 CV.
En canvi, tenia un gran inconvenient: quan estava molt temps parat, s'inundava d'oli els cilindres inferiors, per una falla d'estanquitat dels aros, i costava molt tornar-lo a posar en marxa.
Durant el període de 1941 a 1950 es van entregar 150 motors per equipar els avions abans esmentats, si bé entre el 1944 al 1950. CASA va equipar 170 Junkers Ju 52 amb motors ENMASA B9-E1 "Beta".
Passat el 1951, quan Elizalde va passar a mans de l'INI, amb el nom d'ENMASA, es van continuar fabricant motors Beta amb denominacions B-1A i B-3, dels quals es van fabricar 350 motors pel Junkers Ju 52.[3]
A pesar de tot, va ser de gran importància per mantenir en marxa tots els avions que equipava fins ben entrats els 50.
Motors existents[modifica]
- A la Llibreria L'Aeroteca de Barcelona es poden veure restes d'un motor Beta obert. Actualment ha estat cedit al museu aeronàutic de La Sénia
- Al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, de Terrassa, hi ha un altre exemplar exposat.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Motor História : História de la Automoción Española III : Elizalde (castellà)
- ↑ Commemoració Centenari de Precursors Motor Aviació – Període 1939-1951 (castellà)
- ↑ Miguel Vidal, Ricard. El Motor de Aviación de la A a la Z. Barcelona: L'Aeroteca, 2008, p. 32. ISBN 84-612-7902-6.
Bibliografia[modifica]
- Miguel Vidal, Ricard. El Motor de Aviación de la A a la Z. Barcelona: L'Aeroteca, 2008. ISBN 84-612-7902-6.