Empar de Lanuza Hurtado

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEmpar de Lanuza Hurtado
Biografia
Naixement18 setembre 1950 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora Modifica el valor a Wikidata

Empar de Lanuza Hurtado (València, 18 de setembre de 1950) és una escriptora valenciana que ha publicat diverses obres de literatura infantil i juvenil en català i castellà.[1][2][3]

Biografia[modifica]

El 1972 es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de València, en les modalitats de Pedagogia Especial i Orientació Escolar i Professional. Col·labora de 1973 a 1974 en la Inspecció d'Ensenyament Primari, i posteriorment durant dos anys en el Secretariat d'Ensenyament del Valencià. Al llarg de la seua trajectòria professional ha realitzat diferents treballs, relacionats amb l'educació, la llengua o l'edició. L'any 1976 treballa en l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de València, encarregada dels Cursos de Lingüística Valenciana i la seua didàctica. De 1987 a 1990 treballa en el Servei de Normalització Lingüística i en la Unitat Tècnica de Coordinació Bibliotecària de la Universitat de València i entre 1991 i 1999 col·labora en el Departament de Publicacions de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.[3]

Ha desenvolupat una prolífica labor com a escriptora, especialment de literatura infantil i juvenil i ha estat guardonada amb diversos premis literaris. L'any 1991 l'obra Cinc corrupis, mes a mes va rebre la distinció de la Fira del Llibre Infantil de Bolonya sent inclosa a la llista The White Ravens. L'any 2000 l'obra El savi rei boig i altres contes va ser seleccionada en el VI Simposi sobre Literatura Infantil i Lectura, organitzat per la Fundación Germán Sánchez Ruipérez, com una de les cent obres de la literatura Infantil espanyola del segle xx, esdevenint un clàssic en la literatura catalana.[4] Molts dels seus llibres han estat traduïts al castellà, al francès i a l'eslovac. També ha escrit poesia i teatre per a xiquets i xiquetes, i també ha escrit per al públic adult.[3][5][6]

Ha participat en nombrosos congressos i jornades, i en activitats de promoció de la lectura, especialment en biblioteques i centres escolars valencians. De la mateixa manera ha estat jurat de premis com el Joanot Martorell o el Tirant lo Blanc. També ha col·laborat com a autora en la sèrie de Televisió Espanyola Nana Bunilda, i ha realitzat col·laboracions en premsa, i amb articles a diverses publicacions, com ara Camacuc, Abalorio, Saó, Faristol, Caràcters, Papers de Dona, El Temps, Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil (CLIJ) o Cuadernos de Pedagogía.[3]

L'Ajuntament de Meliana atorga el premi literari Empar de Lanuza.[7]

Obra Literària[modifica]

Poesia[modifica]

  • 2002 València, fragments d'un dietari poètic[8]

Poesia infantil i juvenil[modifica]

  • 1988 Abecedari de diumenge, amb Carme Grau[9]
  • 2000 Versos al sol[8]

Narrativa infantil i juvenil[modifica]

  • 1979 El savi rei boig i altres contes[8]
  • 1979 El joc popular aplicat a l'educació. En col·laboració amb Victoria Ferrando i Carlos Pérez[8]
  • 1982 Bon viatge Pitblanc![9]
  • 1982 De qui serà?[8]
  • 1982 El convit del cargol[8]
  • 1982 Història de mans[8]
  • 1982 Llibre d'anar anant[8]
  • 1983 Els números accidentats[9]
  • 1984 Irregularitats en la construcció[8]
  • 1984 Els indagacions d'Hemigell S.A., en col·laboració amb Francesc Pérez[8]
  • 1985 Aventura d'una desventura[8]
  • 1985 La cuca Quica[9]
  • 1985 El fil invisible i dos contes més[8]
  • 1986 Criatures minúscules[8]
  • 1986 L'home de Penyagolosa[8]
  • 1987 Reis i no reis[8]
  • 1987 L'escletxa assassina[9]
  • 1987 El llarg viatge dels habitants de Bóbila-Bóbila[8]
  • 1988 La família feroç[8]
  • 1990 L'escletxa assassina i altres relats inquietants[8]
  • 1991 L'home de Penyagolosa i altres contes[8]
  • 1991 Santànima. Faules d'un Monestir[8]
  • 1991 Cinc corrupis, mes a mes[8]
  • 1991 Enric perd una dent[8]
  • 1992 Toni, un home de negocis, dins la sèrie Nana Bunilda[8]
  • 1992 Hemifell S.A.[9]
  • 1997 Les tres avorrides[8]
  • 1997 El meu pari no vol ser pingüí[8]
  • 2005 Una encobreix i allò que inventà la cuinera[8]

Teatre[modifica]

  • 1984 Mitja dotzena[8]

Premis[modifica]

  • 1980 Premi de la CCEI (ex aequo) per El savi rei boig i altres contes[3]
  • 1989 Premi Serra d'Or modalitat infantil per Abecedari de diumenge.[11][3]
  • 1997 Accèsit del Premi Lazarillo per Versos per a ossetos.[12]
  • 2001 Premi de Literatura infantil dels IV Premis de la Crítica de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana de Castelló de la Plana per Versos al sol.[3]

Referències[modifica]

  1. «Empar De Lanuza Hurtado». Autors a les aules. Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 24 juliol 2020].
  2. González, Luis Daniel: Bienvenidos a la fiesta: diccionario-guía de autores y obras de literatura infantil y juvenil. Madrid: Cie Inversiones Editoriales Dossat, 2001, P. 290.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 «Empar de Lanuza». www.escriptors.cat. [Consulta: 10 desembre 2016].
  4. [enllaç sense format] http://fundaciongsr.com/pdfs/XIV_simposio.pdf Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine.
  5. Cervantes, Biblioteca Virtual Miguel de. «Literatura infantil y lectura en el fin de siglo : (1898-1998) / Jaime García Padrino... [et al; edición de Ramón F. Llorens García; ilustrador Pablo Auladell | Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]». www.cervantesvirtual.com. [Consulta: 10 desembre 2016].
  6. «Empar de Lanuza - Dialnet». dialnet.unirioja.es. [Consulta: 10 desembre 2016].
  7. País, Ediciones El «Opinión | La bombolla dels premis ha esclatat». EL PAÍS, 25-06-2014.
  8. 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 8,12 8,13 8,14 8,15 8,16 8,17 8,18 8,19 8,20 8,21 8,22 8,23 8,24 8,25 8,26 «Empar de Lanuza | llibresvalencians.com». www.llibresvalencians.com. Arxivat de l'original el 2016-12-21. [Consulta: 10 desembre 2016].
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 «Veure autor». www.iifv.ua.es. Arxivat de l'original el 2016-12-21. [Consulta: 10 desembre 2016].
  10. «Fundació Enciclopèdia Catalana». www.grec.com. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 10 desembre 2016].
  11. [enllaç sense format] http://www.serrador.cat
  12. «Lista de premiados del Premio Lazarillo» (en castellà). Oepli.org. [Consulta: desembre 2016].