Encelia canescens
.jpg)  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Tribu | Heliantheae |
| Gènere | Encelia |
| Espècie | Encelia canescens Lam. 1786 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
Encelia canescens és una espècie de planta de la família de les Asteràcies.
Distribució[modifica]
Creix espontàniament a Xile fins als 2.000 m d'altitud[2] als Andes, i a Perú i Bolívia a les valls altes andines fins als 3.500 msnm.[3]
Descripció[modifica]
Petit arbust perenne amb moltes branques, que aconsegueix arribar a mesurar fins a 80 cm d'alçada. Tiges estriat-solcades, fullatge de color variable, de verd a cendra. Fulles de color verd pàl·lid, alternes, oblongues, de 3 a 7 cm de longitud x 0,7 a 2 cm d'ample, llargament peciolades, glabres o pubescents en ambdues cares. Inflorescències en capítols terminals, amb des de 8 a 14 pètals de color groc en margarida, amb el centre marró fosc. Flors hermafrodites, on cada flor té 5 estams i un pistil amb estigma bífid. El fruit és un aqueni pubescent de 5 mm de longitud.[4][2]
Usos[modifica]
La medicina tradicional li atribueix a la decocció de les fulles diverses propietats; amb una mica de mel es fa servir per a tractar malalties pulmonars; asserenada i en dejú es pren per alleujar la icterícia i amb les tiges com diürètic i per alleujar el dolor estomacal. La infusió de les fulles i tiges s'usa per intentar regularitzar el flux menstrual. les fulles fresques o la resina es masteguen per blanquejar les dents. Les arrels pletes s'apliquen a les picades de serps i altres animals.[3]
S'utilitza com a planta ornamental, a causa de la seva llarga floració.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Encelia canescens» a EOL. Data consulta: 18 de juny de 2014.
- ↑ 2,0 2,1 Coronilla de fraile; ChileFlora.
- ↑ 3,0 3,1 Girault, Louis (1987) Kallawaya, curanderos itinerantes de los Andes: 785. UNICEF - OPS - OMS. La Paz: Quipus, p. 454-455.
- ↑ 4,0 4,1 Encelia canescens; Enciclopedia de la Flora Chilena.
Bibliografia[modifica]
- Brako, L. & J. L. Zarucchi. (editors) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
