Endolimfa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula anatomiaEndolimfa
Detalls
Llatíendolympha Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSHD004710 Modifica el valor a Wikidata
TAA15.3.03.061 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 61112 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.1051
EB Onlinescience/endolymph Modifica el valor a Wikidata
Esquema del laberint membranós, amb dos seccions: d'un conducte semicircular i de part de la còclea:
1: Perilimfa, 2: Endolimfa.
3: Conductes semicirculars: 4: Posterior, 5: Horitzontal, 6: Superior, 7: Ampul·la.
8: Vestíbul: 9: Òrgans amb otòlits, 10: Utricle, 11: Sàcul, 12: Màcules: de l'utricle i del sàcul, 13: Conducte endolimfàtic, 14: Finestra oval, 15: Finestra rodona, 16: Conducte perilimfàtic.
17: Còclea: 18: Rampa timpànica, 19: Rampa vestibular, 20: Conducte coclear, 21: Òrgan de Corti.
Altres: 22: Orella mitjana: 23: Estrep, 24: Caixa timpànica.

L'endolimfa és el líquid contingut en el laberint membranós de l'oïda interna. El catió principal de l'endolimfa és el potassi, amb els valors de concentració de sodi i potassi a l'endolimfa de 0,91 mM i 154 mM, respectivament.[1] També s'anomena fluid de Scarpa, per Antonio Scarpa.[2] L'elevat contingut de K requereix mecanismes actius de transport iònic per al seu manteniment.

La perilimfa i l'endolimfa tenen composicions iòniques úniques adequades a les seves funcions en la regulació dels impulsos electroquímics de les cèl·lules ciliades. El potencial elèctric de l'endolimfa és ~80-90 mV més positiu que la perilimfa a causa d'una concentració més alta de K en comparació amb Na.[3]

Està contingut en el laberint (orella interna). En el vestíbul es troba dins dels òrgans amb otòlits, en la còclea es troba en el conducte coclear.

Importància clínica[modifica]

La interrupció de l'endolimfa a causa de moviments bruscos (com ara girar o conduir per cops en un cotxe) pot causar mareig.[4] Una condició en què el volum de l'endolimfa s'engrandeix molt s'anomena hidrops endolimfàtic i està relacionada amb la malaltia de Ménière.[5]

Referències[modifica]

  1. «Observations on the electrochemistry of the cochlear endolymph of the rat: a quantitative study of its electrical potential and ionic composition as determined by means of flame spectrophotometry». Proceedings of the Royal Society B, vol. 171, 1023, 05-11-1968, pàg. 227–247. Bibcode: 1968RSPSB.171..227B. DOI: 10.1098/rspb.1968.0066. PMID: 4386844.
  2. synd/2926 a Who Named It
  3. «Ion transport in guinea pig cochlea. I. Potassium and sodium transport». Acta Otolaryngol, vol. 86, 1–2, 1978, pàg. 22–34. DOI: 10.3109/00016487809124717. PMID: 696294.
  4. What makes people dizzy when they spin?.
  5. Ménière's Disease Information Center - Cause of Ménière's Disease.

Vegeu també[modifica]

Perilimfa