Enric Ansesa i Gironella
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1945  (78/79 anys)Girona |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor |
| Lloc web | ansesa.com… |
Enric Ansesa i Gironella (Girona, 1945) és un pintor català. A més ha realitzat serigrafies, cartells, instal·lacions, vídeos i escenografies de ballet. És considerat com un dels principals representants de la generació oculta.[1]
La seva obra, rotunda, sensible i d'una profunda harmonia estètica, manté la constant del color negre. El negre, que va més enllà de la llum, que es transforma en energia i al mateix temps en espai. De composicions constructivistes, s'hi configuren dialèctiques sígniques i gestuals, sovint d'un marcat sentit minimalista.[1] Aquesta obra, rigorosament conceptual, es mostra també en les seves instal·lacions com a materialització dels seus plantejaments en l'espai. La seva escultura objectual és una conceptualització d'objectes recuperats i a vegades descontextualitzats del seu ús o funció, és una materialització d'idees.
Els seus treballs inicials es caracteritzen per un realisme expressionista, per passar després a un període de transició per arribar a una dissolució basada en el mètode abstracte, fent uns usos foscos del color i aplicant simbolisme a les seves obres.[2] A més d'instal·lacions efímeres, el 1982 també va dur a terme amb Jaume Faixó la carta de colors del Barri Vell i de les Cases de l'Onyar, que va contribuir a fer-ne un dels atractius més coneguts de Girona.[3]
Amb una profunda consciència cultural i social, es va implicar en la transició cap a la democràcia, compromès en l'afirmació identitària del seu país. El 1976 va crear l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona (ADAG) (1976-1978), un col·lectiu de trentacinc artistes que reivindicaven, a través d'accions, la llibertat creativa. Va ser una de les principals experiències organitzatives i d'acció política antifranquista del món artístic a Catalunya. El 2017, el Museu d'Art de Girona va dedicar una exposició a aquest moviment artístic.[4] El mateix any, va fundar la primera associació Salvem la Devesa.[5] El 1978, va fundar juntament amb Jaume Faixó, Jordi Gispert i Quim Corominas la revista Art-Actitud.[6]
Ha participat en moltes exposicions individuals a la península ibèrica i al món.[7] L'any 2020 el Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas li dedicà una exposició retrospectiva en motiu dels seus 50 anys de trajectòria artística, titulada Persistències.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 EFE «L'artista minimalista Enric Ansesa exhibeix la seva obra recent a Barcelona». Ara, 03-12-2012.
- ↑ «Enric Ansesa i Gironella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Societat Catalana d'Ordenació del Territori. «79. Millora urbana de les Cases de l'Onyar (Girona)». A: Anuari Territorial de Catalunya 2009 : transformacions, projectes, conflictes. Barcelona: Insitut d'Estudis Catalans, 2009, p. 222. ISBN 9788499650128.
- ↑ «Assemblea democràtica d'Artistes de Griona (ADAG) Autoorganització, lluita simbòlica i pràctica social». Museu d'Art de Girona, 2017. Arxivat de l'original el 2017-07-16. [Consulta: 26 gener 2017].
- ↑ Artigas, Lurdes «Donar vida a la Devesa». El Punt Avui, 27-04-2017, pàg. 10.
- ↑ «Enric Ansesa». Fundació Vila Casas, s.d. [Consulta: 28 gener 2018].
- ↑ Per a una llista completa de les exposicions vegeu: «Biografia». Enric Ansesa. [Consulta: 26 gener 2018].
Bibliografia[modifica]
- «Enric Ansesa» (pdf) (en castellà). Quiral Arte. Visiones asimétricas de un artista, 23, 2009, pàg. 8.
- Gómez Rovira, Isabel; Planas Camps, Ricard; Vila Puente, Marta. Enric Ansesa: Rasteres i senyals (catàleg) (pdf). Barcelona: Fundació Vila Casas, 2009.
- Ansesa (obres 1977-1988). Girona: Espais, Centre d'art contemporani, 1988.