Enricofrancoïta
 Enricofrancoïta | |
|---|---|
| Fórmula química | KNaCaSi₄O₁₀ |
| Localitat tipus | Ottaviano, complex volcànic Somma-Vesuvi, Nàpols, Campània, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,01555(4) Å; b = 8,0721(4) Å; c = 10,0275(4) Å; α = 104,420(4)°; β = 99,764(4)°; γ = 115,126(5)° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Grup espacial | p1 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat  |
| Codi IMA | IMA2023-002 |
| Any d'aprovació | 2023 |
| Símbol | Enf |
| Referències | [1] |
L'enricofrancoïta és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la litidionita.
Característiques[modifica]
L'enricofrancoïta és un silicat de fórmula química KNaCaSi₄O₁₀. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional en el mes de juny de l'any 2023,[2] i encara resta pendent de publicació. Cristal·litza en el sistema triclínic. És l'anàleg anhidrat de la calcinaksita, i l'anàleg de calci de la litidionita i de la manaksita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Reial Museu Mineralògic de la Universitat de Nàpols Frederic II, a Itàlia, amb el número de catàleg 17926/E6457.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a Ottaviano, dins el complex volcànic Somma-Vesuvi, a Nàpols (Campània, Itàlia). Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
- ↑ «Enricofrancoite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 setembre 2023].
- ↑ Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Bosi, Ferdinando; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 74». European Journal of Mineralogy, 35, 2, 18-08-2023, pàg. 659–664. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-35-659-2023 [Consulta: 18 setembre 2023].