Equació de Gibbs-Duhem
L'equació de Gibbs-Duhem és una equació termodinàmica que relaciona entre sí els potencials químics d'un sistema de varis components. Pren la forma matemàtica:

on
és el nombre de mols del component
;
és la variació del potencial químic del component;
és la entropia;
és la temperatura absoluta del sistema;
és el seu volum i
la seva pressió.[1] Si la temperatura i la pressió són constants l'expressió es redueix a:

I en el cas de només dos components a:

Aquesta darrera equació relaciona entre sí els potencials químics d'un sistema de dos components, demostrant que només un d'ells pot variar independentment.[2]
L'equació de Gibbs-Duhem ha tingut moltes aplicacions, especialment en relació amb l'estudi dels equilibris líquid-vapor, com ara els implicats en la destil·lació. Fou deduïda per primer cop pel científic nord-americà Josiah Willard Gibbs el 1875 i, posteriorment i de forma independent pel francès Pierre Duhem el 1886.[3]
Referències [modifica]
- ↑ Díaz Peña, M.; Roig Muntaner, A. Química física. 1ª (en castellà). Madrid: Alhambra, 1980. ISBN 84-205-0575-7.
- ↑ Rodríguez, J. A.; Ruíz, J. J. i Urieta, J. S.. Termodinámica química. Madrid: Síntesis, setembre 2000, p. 140. ISBN 84-7738-581-5.
- ↑ Glasstone, S. Termodinámica para químicos. Madrid: Aguilar edició=1ª, 1977. ISBN 84-03-20059-5.