Ernest I de Hohenlohe-Langenburg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ernest I de Hohenlohe-Langenburg

Ernest I de Hohenlohe-Langenburg va néixer el 7 de maig de 1794 i va morir el 12 d'abril de 1860. Era el fill gran del príncep Carles Lluís Hohenlohe-Langenburg (1762-1825) i de la comtessa Amàlia Enriqueta de Solms-Baruth (1768-1847).

Biografia[modifica | modifica el codi]

Després de tres anys d'estudi a les universitats de Tübingen i de Heidelberg, va entrar al servei militar de la Casa de Württemberg. El 1819 es va convertir en membre del Consell d'Estat de Württemberg, fins a convertir-se en un home de gran influència en la família reial. Va aconseguir el títol de 4t Príncep de Hohenlohe-Langenburg el 4 d'abril de 1825, i el 1835 va ser nomenat president de la Cambra dels Comuns al parlament federal de l'Estat.

Els freqüents problemes de salut, van obligar l'Ernest a abandonar gradualment els seus càrrecs. Va morir el 12 d'abril de 1860 a Baden-Baden i va ser enterrat a Langenburg.

Matrimoni i fills[modifica | modifica el codi]

El 18 de febrer de 1828 es va casar al palau de Kensington, a Londres, amb la princesa Feodora de Leiningen (1807-1873), l'única filla d'Emili Carles de Leiningen (17631814) i de la princesa Victòria de Saxònia-Coburg Saalfeld (1786-1861), germana de la reina Victòria del Regne Unit.

D'aquest matrimoni en nasqueren:

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]