Esòfag de Barrett
 Imatge d'endoscòpia de l'esòfag de Barrett.  | |
| Tipus | malaltia de l'esòfag i malaltia |
|---|---|
| Sinònims | Síndrome de Barrett |
| Especialitat | gastroenterologia i cirurgia |
| Patogènia | |
| Associació genètica | BARX1 (en)  i CRTC1 (en) |
| Classificació | |
| CIM-11 | DA23.0 |
| CIM-10 | K22.7 i K22.70 |
| CIM-9 | 530.85 |
| Recursos externs | |
| OMIM | 614266 |
| DiseasesDB | 1246 |
| MedlinePlus | 001143 |
| eMedicine | 364050 |
| Patient UK | barretts-oesophagus-pro |
| MeSH | D001471 |
| UMLS CUI | C0004763 i C1258085 |
| DOID | DOID:9206 |
L'esòfag de Barrett, anomenat també síndrome de Barrett, fa referència, en medicina, a un canvi anormal de les cèl·lules de la part final de l'esòfag, és a dir, a la part que connecta l'esòfag i l'estómac. Es produeix un canvi en el revestiment de l'esòfag i aquest acaba amb característiques similars al revestiment de l'intestí. Aquest canvi s'anomena metaplàsia intestinal.[1] Unes de les principals causes són l'exposició a àcid gàstric o per esofagitis.[2]
Epidemiologia[modifica]
Aquesta síndrome es presenta, aproximadament, en el 10% de les persones que precisen atenció mèdica per la malaltia per reflux gàstroesofàgic. La seva prevalència és d'aproximadament el 0,3% de la població. L'edat mitjana del diagnòstic és als 60 anys i predomina en el sexe masculí.. Aquesta síndrome pot representar un risc de càncer d'esòfag. Tot i així, un bon control dels pacients i un bon tractament redueix el risc.[3]
Tipus[modifica]
Actualment hi ha definits tres graus d'esòfag de Barrett. Aquests graus són determinats pels resultats de proves com la biòpsia intestinal i els estudis microscòpics, entre d'altres. Els 3 graus poden ser:
- Metaplàsia intestinal sense displàsia
- Metaplàsia intestinal amb displàsia de grau baix
- Metaplàsia intestinal amb displàsia de grau alt
En aquesta classificació quan es parla del terme displàsia fa referència a l'anormalitat de les cèl·lules. Aquestes són més caòtiques i les seves alteracions fan que siguin cèl·lules similars a una cèl·lula cancerosa.[4]
Etiologia[modifica]
La causa principal d'aquesta síndrome és l'acidesa gàstrica. Entre l'esòfag i l'estómac hi ha una vàlvula que es tanca per evitar el reflux gàstric. Si aquesta vàlvula no es tanca correctament es produeix una regurgitació de l'estómac a l'esòfag. Aquest àcid irrita l'esòfag.[5] Aquesta síndrome és comú en persones que tenen la malaltia per reflux gastroesofàgic.
Simptomatologia[modifica]
Generalment, aquesta síndrome sol ser asimptomàtic i només es pot observar mitjançant una endoscòpia i una biòpsia de teixit de l'esòfag. Tot i així, a vegades pot aparèixer acidesa d'estómac.[6]
Diagnòstic[modifica]
Generalment, per diagnosticar aquesta síndrome es duu a terme una endoscòpia. Aquesta prova consisteix en la introducció d'una sonda que permet observar l'interior del cos, de forma que és una tècnica lleugerament invasiva. En aquest tipus d'endoscòpia la sonda s'introdueix per la boca i s'observa l'esòfag. Durant aquesta prova es pot dur a terme una biòpsia de teixit.[7] Aquesta prova pot durar entre 15 minuts i 1 hora.[8]
Tractament[modifica]
El tractament de l'esòfag de Barret inclouen diferents vessants. Hi ha els canvis de l'estil de vida, tractament farmacològic i tractament quirúrgic.
Canvis d'estil de vida[modifica]
Els canvis en l'estil de vida són fonamentals. Aquest canvis inclouen no fumar, evitar certs aliments que poden incrementar l'acidesa a l'estómac i sopar d'hora.
Tractament farmacològic[modifica]
El tractament farmacològic consistirà en fàrmacs que disminueixin l'acidesa a l'estómac com: omeprazole (Prilosec®), lansoprazol (Prevacid®), pantoprazol (Protonix®), rabeprozol (Aciphex®), esomeprazol (Nexium®), o dexlansoprazol (Kapidex®). Es recomana prendre aquest fàrmac en dejú en llevar-se per una millor protecció de l'estómac. Aquests fàrmacs formen part del grups de medicaments inhibidors de la bomba de protons i la seva funció principal és la disminució de l'acidesa.
Tractament quirúrgic[modifica]
A vegades, si la biòpsia ha sortit amb possibles cèl·lules canceroses està indicada la cirurgia per eliminar i extreure el revestiment de l'esòfag.
Factors de risc[modifica]
Hi ha tota una sèrie de condicions que poden afavorir l'aparició d'aquesta síndrome: són els anomenats factors de risc o predisposants. entre els quals es troben l'obesitat, el gènere masculí, l'edat avançada, història familiar d'esòfag de Barrett...
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esòfag de Barrett |
- ↑ «Esòfag de Barrett». Clínica Mèdica Teknon. [Consulta: 11 abril 2015].
- ↑ Stein H, Siewert J «Barrett's esophagus: pathogenesis, epidemiology, functional abnormalities, malignant degeneration, and surgical management». Dysphagia, 8, 3, 1993, pàg. 276-88. PMID: 8359051.
- ↑ Koppert L, Wijnhoven B, van Dekken H, Tilanus H, Dinjens W «The molecular biology of esophageal adenocarcinoma». J Surg Oncol, 92, 3, 2005, pàg. 169-90. PMID: 16299787.
- ↑ «Displàsia». Diccionari invers de la Llengua Catalana. [Consulta: 11 abril 2015].
- ↑ «Síndrome de Barrett» (en castellà). Clínica Dam. [Consulta: 11 abril 2015].
- ↑ «Barrett's esophagus» (en anglès). MedlinePlus, 18-07-2013. [Consulta: 11 abril 2015].
- ↑ «¿Qué es endoscopia?» (en castellà). American Cancer Society. [Consulta: 11 abril 2015].
- ↑ «¿Cómo es el procedimiento de la endoscopia¿» (en castellà). American Cancer Society. [Consulta: 11 abril 2015].