Escola de Lucca

Escola de Lucca

Madonna, tremp i or sobre fusta, d'autor anònim de l'escola de Lucca, circa 1200.

Escola de Lucca, o de Lucca i Pisa, és el nom amb el qual la historiografia designa la producció pictòrica dels mestres –la major part d'ells anònims– de la zona sud i oest de la Toscana que va florir en els segles xi i xii, període corresponent a la pintura romànica a Europa Occidental, però que a Itàlia es relaciona també estretament amb la pintura romana d'Orient i amb la continuïtat de la pintura de l'antiguitat clàssica i paleocristiana.

A més a més de les ciutats de Lucca i Pisa hi va haver un important centre a Volterra. Encara que mancava de l'elegància i delicadesa de l'escola florentina, les obres de l'escola de Lucca destaquen per la seva monumentalitat.

Vegeu també

• Escola bolonyesa
• Escola senesa
• Escola florentina

Bibliografia

• Garrison, Edward B., Toward a New History of Early Lucchese Painting, The Art Bulletin, Vol. 33, No. 1 (Mar., 1951) pp. 11-31.
• Lasareff, Victor, Two Newly-Discovered Pictures of the Lucca School, The Burlington Magazine for Connoisseurs, Vol. 51, No. 293 (Aug., 1927) pp.56-67.
• Sturgis, Russell, A dictionary of architecture and building, biographical, historical, and descriptive, Vol. 2, New York, The Macmillan company, 1901 p. 565.