Espasa d'Orió

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicEspasa d'Orió
Tipusasterisme Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióOrió Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Format per

L'Espasa d'Orió és una asterisme ben reconeixible al sud del famós Cinturó d'Orió.

Observació[modifica]

L'asterisme, gràcies a la seva posició veïna a l'equador celeste, és ben visible des de tots els llocs habitats de la Terra; es mostra com una "columna" de petits estels i nebuloses disposades en sentit nord-sud.

Com el Cinturó d'Orió, també l'Espasa te una llarga història osservacional; tant Ciceró com Germànic la citen referint-se a ella com a Ensis, és a dir, l'"espasa" del gegant Orió.[1][2] El nom Ensis ha quedat com nom propi de l'estel η Orionis, tot i que aquesta es troba en una posició diferent de l'asterisme, que es compon d'estrelles, el qual és format dels estels 42 Orionis, θ Orionis (el cúmul del Trapezi), i ι Orionis.

També els àrabs la consideraven com una espasa, anomenant-la Saif al Jabbār, és a dir "L'espasa del gegant". Pels Xinesos era 伐 (càstig), mentre en la tradició japonesa tenia el significat de Ko-mitsu-boshi (小三星), els "Tres Petits Estels".

Característiques[modifica]

Entre els seus components, la nebulosa d'Orió (M42) té una posició fonamental: en l'antiguitat es creia que era una estrella senzilla, potser una mica difuminada, resulta ser una de les nebuloses més grans conegudes, així com la més brillant observable de la Terra i la més estudiada . Gràcies a l'observació d'aquesta nebulosa, els científics van poder observar i estudiar les etapes fonamentals de la formació estel·lar.[3]

Entre les tres estrelles de l'Espasa hi ha, a més de la nebulosa d'Orió, altres dos sistemes de nebuloses importants: una consisteix en la nebulosa De Mairan (M43), realment connectada directament amb la nebulosa d'Orió, i al nord, NGC 1977, una nebulosa. amb reflexió il·luminada per l'estel 42 Orionis.[3]

Referències[modifica]

  1. Allen, R. H. (1899) Star Names: Their Lore and Meaning, G. E. Stechert, New York, p.316.
  2. Grotius, H. (1600) Syntagma Arateorum, Leyden.
  3. 3,0 3,1 Bally, J. «Overview of the Orion Complex». Handbook of Star Forming Regions, Volume I: The Northern Sky ASP Monograph Publications, 4, dicembre 2008, pàg. 1 [Consulta: 24 giugno 2009].