Pi6 d'Orió

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pi6 Orionis)
Infotaula objecte astronòmicPi6 d'Orió
Tipusestel, possible variable, estrella variable i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)K0/1III[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióOrió Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra237,569 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,459 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.367 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi4,2093 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−6,482 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−0,589 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar17 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial14,73 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial26 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)4h 58m 32.9023s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)1° 42' 50.4487''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,08[4] Modifica el valor a Wikidata
Part dePi Orionis Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Pi⁶ d'Orió (π⁶ Orionis) és un estel gegant brillant taronja de magnitud 4,47 situat a la constel·lació d'Orió. Dista 954 anys llum del sistema solar. Forma part de l'asterisme de l'escut d'Orió. Pi⁶ és una estrella solitària a la part oriental de la constel·lació d'Orió.[7]

Observació[modifica]

Es tracta d'un estel situat a l'hemisferi celeste boreal, però molt pròxim de l'equador celeste; això comporta que puga ser observat des de totes les regions habitades de la Terra sense cap dificultat i que siga invisible tan sols en les àrees més interiors del continent antàrtic.

A l'hemisferi nord, d'altra banda, sembla circumpolar només molt més enllà del cercle àrtic. La seva magnitud de 4,5 de manera que es pot vist només amb un cel prou lliure dels efectes de la contaminació lumínica.

El millor moment per a la seva observació al cel nocturn cau en els mesos compresos entre finals d'octubre i abril; des dels dos hemisferis, el període de visibilitat es manté aproximadament igual, gràcies a la posició de l'estrella no gaire lluny de l'equador celeste.

Característiques físiques[modifica]

L'estel és un gegant brillant taronja; posseeix una magnitud absoluta de -2,86 i la seva velocitat radial positiva indica que l'estel s'estiguera allunyant del sistema solar.[8]

Referències[modifica]

  1. Afirmat a: Michigan catalogue of two-dimensional spectral types for the HD Stars, Vol. 5. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 1999.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 2000, pàg. 27–30.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Parameters and abundances in luminous stars» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 02-05-2014, pàg. 137. DOI: 10.1088/0004-6256/147/6/137.
  5. Afirmat a: Catàleg de velocitats rotacionals dels estels. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juny 1970.
  6. Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  7. Eggleton, P. P.; Tokovinin, A. A. «A catalogue of multiplicity among bright stellar systems». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 389, 2, setembre 2008, p. 869–879. DOI: 10.1111/j.1365-2966.2008.13596.x.
  8. Cousins, A. W. J. «Standardization of Broadband Photometry of Equatorial Standards». South African Astronomical Observatory Circulars, 8, 1984, p. 59.