Alice Catherine Evans
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 gener 1881 Neath (Pennsilvània) (en)  |
| Mort | 5 setembre 1975 (94 anys) Alexandria (Virgínia) |
| Causa de mort | Causes naturals (Accident vascular cerebral ) |
| Presidenta Societat Americana de Microbiologia | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Wisconsin-Madison - bacteriologia (1909–1910) Universitat Cornell - bacteriologia (–1909) Facultat d'Agricultura i Ciències de la Vida de la Universitat Cornell |
| Es coneix per | Activitat en microbiologia |
| Activitat | |
| Camp de treball | Brucel·losi, malaltia infecciosa i microbiologia |
| Ocupació | microbiòloga, bacteriòloga |
| Ocupador | United States Public Health Service (1918–) Departament d'Agricultura dels Estats Units, bacteriòloga (–1918) |
| Membre de | |
| Esport | basquetbol |
| Cronologia | |
| 1945 | jubilació
|
Premis | |
Alice Catherine Evans (1881 –1975) fou una microbiòloga que descobrí el mecanisme de contagi de la brucel·losi[1] i va reduir significativament la seva incidència recomanant la pasteurització de la llet de vaca. Per la seva feina va ser la primera dona a ser anomenada presidenta de la Society of American Bacteriologists.
Vida[modifica]
Nascuda en una granja de Bradford County, Pennsylvania, des de ben petita es va interessar per les malalties que afectaven els animals. Per això va estudiar bacteriologia a la University of Wisconsin–Madison, la qual la va becar perquè fes recerca avançada.
La seva primera tasca va ser investigar tècniques per millorar el gust del formatge cheddar. Mentrestant, va començar a fer recerca sobre les malalties que afecten a les vaques. Entre aquests animals la infecció per Bacillus abortus era relativament freqüent i a l'època es pensava que no tenia efectes sobre els humans. Alice va començar a buscar connexions entre els símptomes de determinades malalties i la ingestió de llet de vaca malalta i va descobrir que la febre de la brucel·losi provenia justament d'aquesta font. Va publicar la seva troballa al Journal of Infectious Diseases en 1918.
Malgrat l'escepticisme inicial dels seus col·legues pel fet de ser dona, diversos estudis independents van confirmar la seva tesi i a partir d'aquell moment es va començar a recomanar la pasteurització de la llet a nivell massiu per evitar contraure la malaltia.
Alice va contribuir posteriorment a avenços en el coneixement d'altres afeccions com la meningitis.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alice Catherine Evans |
- ↑ Parascandola, John L. "Alice Catherine Evans (1881-1975)" Journal of Public Health Policy. Vol. 22, No. 1 (2001), pp. 105- 111. Palgrave Macmillan Journals