Quitèria Tarragó Casellas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaQuitèria Tarragó Casellas
Biografia
Naixement23 juny 1896 Modifica el valor a Wikidata
Mort1980 Modifica el valor a Wikidata (83/84 anys)
Activitat
Ocupacióllevadora Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Unificat de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Quitèria Tarragó Casellas (Sant Gallard, 23 juny 1896 - Vilafranca del Penedès, 1980)[1] fou una llevadora catalana, sindicalista i política. El 1937 fou la primera dona regidora de l'Ajuntament de Terrassa. Represaliada pel franquisme, va patir la presó i el desterrament.[2]

Biografia[modifica]

Nascuda l'any 1896 al petit nucli de població de Sant Gallard, agregat a Les Piles (Conca de Barcerà), era filla d'Antòni Tarragó Tudó i de Paula Casellas Balcells i la petita de cinc germans anomenats Rosa, Maria, Josep i Antòni. La família es va traslladar a Sabadell i ell va començar a treballar en una industria tèxtil mentre estudiava per a ser llevadora. Es va titular a la Universitat de Barcelona i el 1925 es traslladà a Terrassa, on fou contractada per exercir a l'Hospital Maternal. Fou membre del Col·legi Oficial de Llevadores i militant de la UGT.[3] Durant l'exercici de la seva professió, va defensar el dret de les dones a infantar en bones condicions higièniques i sanitàries en clíniques i hospitals.[1][4] El 9 de juliol de 1937 fou escollida regidora de l'Ajuntament de Terrassa per l'alcalde Samuel Morera, convertint-se en la primera dona que va ocupar aquest càrrec. Fou també catalanista, militant del PSUC i membre d'Esquerra Republicana, participant assíduament en actes i conferències.[5]

Acabada la Guerra Civil, fou denunciada per les seves activitats polítiques i sindicals. Acusada de Rebelión Militar, fou sotmesa a un judici sumaríssim, i condemnada a dotze anys de presó. Va estar reclosa a la presó de Terrassa i a la Presó de Dones de les Corts, d'on sortí en llibertat condicional el febrer de 1944. Posteriorment va patir el desterrament.[6]

Quitèria Tarragó Casellas va desaparèixer de la vida pública; algunes dades apunten que va marxar a València i més tard va obrir un consultori a Barcelona. Va morir en l'anonimat el 1980.[5]

Reconeixement[modifica]

L'any 2020 l'Ajuntament de Terrassa li va dedicar un acte de reconeixement i reparació,[7] i el 26 de març de 2021 el Centre d'Estudis Històrics de Terrassa, juntament amb el Casal de la Dona i l'Arxiu Històric, van programar una sèrie d'activitats entre les quals destacava la presentació d'un llibre, una conferència, una exposició i la descoberta d'una placa commemorativa a la façana de La Gota de Llet, edifici emblemàtic en el qual havia estat ubicada la Maternitat i una llar d'infants.[8][9]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 d'ERC-Terrassa, L'Acció catRedacció de l'Acció Secció local. «Recuperant la memòria de Quitèria Tarragó, la primera dona regidora de Terrassa», 06-03-2020. [Consulta: 11 abril 2021].
  2. «L'ESPILENCA QUITÈRIA TARRAGÓ | Les Piles La Conca de Barberà». [Consulta: 11 abril 2021].
  3. Ruiz Berdum - Gomis Blanco, Dolores y Alberto. Compromiso social y género. La historia de las matronas en España en la 2ª República, la Guerra Civil y la Utarquía(1931-1955) La situación en Cataluña, pàg.98 (en castellà). Ayuntamiento de Alcalà de Henares, 2017, p. 237. ISBN 978-84-15005-44-5. 
  4. «De la república a la dictadura: 20 años de evolución de la profesión de matrona - Diario Dicen» (en castellà), 12-07-2018. [Consulta: 12 abril 2021].
  5. 5,0 5,1 Rodríguez Herrerías, Teresa. Quitèria Tarragó Casellas, la primera regidora de Terrassa. Terrassa: Centre d'estudis de Terrassa, 2020, p. 50. ISBN 978-84-09-26925-9. 
  6. «Documento 57913, TARRAGÓ CASELLAS, Quiteria | IHR». [Consulta: 11 abril 2021].
  7. «Recuperant la memòria de les dones egarenques empresonades a Les Corts i a Terrassa», 13-01-2020. [Consulta: 21 abril 2021].
  8. «Homenatge a Quitèria Tarragó, primera dona regidora de Terrassa, el 1937». [Consulta: 12 abril 2021].
  9. «Teresa Rodríguez presenta el seu llibre sobre la primera regidora de Terrassa». [Consulta: 14 abril 2021].

Enllaços externs[modifica]