Anouska Hempel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAnouska Hempel

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 desembre 1941 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Wellington Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódecoradora, socialité, actriu Modifica el valor a Wikidata
Activitatdècada del 1970 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeBill Kenwright (1978–1980)
Mark Weinberg (1980–) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webanouskahempeldesign.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0376138 TMDB.org: 44695 Modifica el valor a Wikidata

Anouska Hempel, Lady Weinberg (nascuda el 1941) és una actriu de cinema i televisió nascuda a Nova Zelanda convertida en hotelera i dissenyadora d'interiors.[1] És una figura destacada a la societat de Londres.[2] De vegades se l'acredita com Anoushka Hempel.

Primers anys[modifica]

Hempel és d'ascendència russa i alemany suís i ha especulat que va néixer en un vaixell en ruta des de Papua Nova Guinea a Nova Zelanda.[3] La seva família va emigrar a Nova Zelanda on va néixer.[4] Més tard es van traslladar a Cronulla, al sud de Sydney a Austràlia, on el seu pare era propietari d'un taller de reparació d'automòbils. Quan era adolescent a mitjans de la dècada de 1950, Hempel va assistir a l'escola secundària de Sutherland. El 1962 es va traslladar a Anglaterra amb només 10 £.[5]

Actuació[modifica]

La primera aparició de Hempel al cinema va ser a la pel·lícula Hammer Horror The Kiss of the Vampire (1963). El 1969, va aparèixer a la pel·lícula de James Bond 007 al servei secret de Sa Majestat com un dels "àngels de la mort". Després va aparèixer en diverses pel·lícules com Scars of Dracula (1970), The Magnificent Seven Deadly Sins (1971), Go for a Take (1972), Tiffany Jones (1973), la controvertida pel·lícula softcore de Russ Meyer[6] Black Snake (1973),[7] Double Exposure (1977), i Lady Oscar (1979). la dècada de 1970, Hempel va aparèixer en un episodi de la sèrie de la BBC The Lotus Eaters. També va fer una audició per al paper de Jo Grant a Doctor Who , i va aparèixer a la sèrie de televisió de ciència-ficció UFO ("Mindbender", 1970) i Space: 1999 ("The Metamorph", 1976). Durant la seva carrera com a actriu, va aparèixer com a panelista habitual al costat de Patrick Mower per a dues temporades del programa de jocs de misteri d'assassinats Whodunnit?, entre 1975 i 1976.

Filmografia parcial[modifica]

Hotel i disseny[modifica]

Després d'acabar d'actuar, Hempel s'ha embarcat en una carrera com a hostelera i dissenyadora d'interiors.[8] El 2002, va ser classificada per Architectural Digest com una de les 100 millors dissenyadors d'interiors i arquitectes del món.[9]

Hotels[modifica]

Hempel ha establert quatre hotels. Blakes Hotel es va crear l'any 1978 com un dels primers hotels boutique de luxe del món.[7] Amb seu a South Kensington, és conegut pel seu disseny, qualitat de servei i privadesa.[2] El restaurant de l'hotel s'ha convertit en una destinació per dret propi, amb una fusió de les cuines preferides de Hempel: japonesa i italiana. El seu segon hotel, l'Hempel Hotel, va ser considerat un hotel minimalista.[10] Blakes Amsterdam va obrir el 1999, inspirant-se en la històrica Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals d'Amsterdam.

Hempel treballa actualment com a assessora silenciosa a la seva empresa hotelera[2][7] i treballa en altres hotels a Beirut, Santiago de Xile, Lisboa, Istanbul i un nou hotel per al Baccarat a Rabat. El seu hotel d'aparador "Warapuru" està situat a la selva tropical brasilera amb vistes a l'oceà, però l'obertura s'ha endarrerit diversos anys. Altres obertures recents inclouen The Grosvenor House Apartments, a Park Lane i La Suite West a Bayswater, ambdues a Londres. El Blakes Hotel es va vendre recentment als inversors, després d'una renovació per part de l'Anouska Hempel Design, hi ha plans per ampliar la marca amb Blakes Shoreditch. Els projectes d'Anouska Hempel Design que s'han obert recentment inclouen Duxton Reserve, Singapur, i Monsieur George, París.

Altres dissenys[modifica]

Els dissenys dels restaurants d'Hempel van des del minimalista modern fins al teatre. Els seus projectes de restaurant inclouen Shy a Jakarta i Tom Aiken a Londres. Ha dissenyat botigues minoristes per Van Cleef & Arpels (a Londres, París, Mònaco, Beverly Hills, Osaka i Ginebra) i Louis Vuitton, per a qui va dissenyar la seva botiga insígnia de París i articles com bolígrafs estilogràfics i bolígrafs de luxe amb superfície de cuir i laca ("cuir doc"). Altres botigues són Henry Cottons a Milà i Lokum a Londres.

Hempel també ha dissenyat dos iots: "Beluga", el seu propi iot, una renovada goleta turca de 10 places que té veles negres; i San Lorenzo, un disseny minimalista elegant per a un encàrrec privat.

Hempel ha rebut encàrrecs privats per a llars i paisatges, més recentment un jardí en honor a la Princesa Margaret a Oxford.[11][12][13] Les seves pròpies cases, Cole Park prop de Malmesbury, Wiltshire[14] i una gran casa a Ennismore Gardens, Londres, apareixen regularment a les revistes de disseny. A través d'una botiga a South Kensington, ha dissenyat roba d'alta costura per a moltes dones famoses.

Vida personal[modifica]

El 1964 es va casar amb Constantine Hempel, amb qui va tenir un fill i una filla. Era un periodista i promotor immobiliari que va morir el 1973, estavellant el seu cotxe contra un soterrani de Pimlico.[15] Hempel i el seu segon marit, el productor de teatre Bill Kenwright, es van divorciar després de dos anys de matrimoni el 1980. Més tard, Hempel es va casar amb el financer Sir Mark Weinberg, amb qui té un fill, Jonathan.[16] Ella apareix en un retrat fotogràfic de Bryan Wharton exposat a la National Portrait Gallery.

Referències[modifica]

  1. ↑ Emma Jacobs «At Home: Anouska Hempel». Financial Times, 23-03-2012.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Know Your Hoteliers, Part 3». Gridskipper.com, 17-03-2005. Arxivat de l'original el 30 setembre 2011. [Consulta: 7 maig 2011].
  3. ↑ «The Naked Romps of Lady Weinberg». The New Zealand Herald, 25-06-2005 [Consulta: 7 maig 2011].
  4. ↑ «Lady Weinberg Loses Battle», 05-06-2005.[Enllaç no actiu]Plantilla:Dl
  5. ↑ «Hempel of Doom», 29-07-2001. Arxivat de l'original el 16 maig 2011. [Consulta: 7 maig 2011].
  6. ↑ Nigel Watson. «Titillating Russ Meyer». Talkingpix.co.uk. Arxivat de l'original el 9 juny 2011. [Consulta: 7 maig 2011].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «Revenge of the Dominatrix Hotelier». Hotelchatter.com. Arxivat de l'original el 12 de juliol 2011. [Consulta: 7 maig 2011].
  8. ↑ «Anouska Hempel – a Woman of Many Firsts». [Consulta: 5 octubre 2015].
  9. ↑ «Architectural Digest». Architectural Digest, 08-01-2009. Arxivat de l'original el 6 juny 2011. [Consulta: 7 maig 2011].
  10. ↑ Glancey, Jonathan «Terrace towers». The Guardian [Londres], 02-10-2006 [Consulta: 26 novembre 2012]. «... the ultra-minimalist, five-star Hempel Hotel»
  11. ↑ «Oxford Gardens». Arxivat de l'original el 6 juny 2016. [Consulta: 12 novembre 2017].
  12. ↑ «Memorial Garden to Princess Margaret in Oxford». [Consulta: 12 novembre 2017].
  13. ↑ «Princess Margaret Memorial Garden opens to public, 21st August». Arxivat de l'original el 12 de novembre 2017. [Consulta: 12 novembre 2017].
  14. ↑ Gardner, Anthony. «Designer Anouska Hempel's Historic Manor in the English Countryside» (en anglès), 06-02-2017. Arxivat de l'original el 22 setembre 2015.
  15. ↑ «Obituary: Ned Ryan», 26-12-2010. Arxivat de l'original el 30 desembre 2010.
  16. ↑ «IMDB Biography». IMDb, 01-05-2009. Arxivat de l'original el 6 juny 2011. [Consulta: 7 maig 2011].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anouska_Hempel&oldid=32723189»