Cases Torres Germans
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Arquitecte | Jaume Torras i Grau | |||
| Construcció | 1905 | |||
| Construcció | 1905 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Modernisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i l'Antiga Esquerra de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | C. París, 180B-182 - c. Aribau, 178-180 | |||
| ||||
| BCIL | ||||
| Identificador | IPAC: 41334 | |||
Les Cases Torres Germans és una obra modernista de Barcelona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Descripció[modifica]
Les cases Torres Germans estan ubicades a l'angle oest de l'illa d'habitatges del districte de l'Eixample delimitada pels carrers París, Enric Granados, Còrsega i Aribau. Es tracta de tres edificis adjacents realitzats entre els anys 1905 i 1908 per la Societat Torres Germans i projectats per l'arquitecte Jaume Torres Grau.[1]
L'edifici ubicat al xamfrà presenta una planta de tendència triangular, amb una estructura en alçat que comprèn planta baixa, principal i quatre plantes pis, tot cobert per un terrat pla transitable. L'estructura interior presenta cinc patis interiors i una caixa d'escales central, a la que s'accedeix des del portal d'entrada. El tram principal de façana es presenta paral·lel al xamfrà, desenvolupat en cinc plans amb els angles articulats per tribunes. Es tracta de dues tribunes de cos semicircular estructurades en ferro que presenten un tancament de vitrall emplomat, amb decoració d'una garlanda policroma. Ocupen el principal i tres plantes pis, i serveixen de llosana pel balcó de l'última planta. La façana presenta nou eixos d'obertures formant una composició axial a partir de l'accés principal. A la planta baixa els portals presenten un emmarcament de pedra, amb pilastres i capitells, que funcionen com a impostes pels arcs de mig punt motllurats que defineixen el capçal. El parament presenta un sòcol corregut que dona pas a un carreuat que arriba fins l'alçada dels capitells. El parament de la resta de plantes es troba unificat per un esgrafiat trencat pels emmarcaments en pedra de les obertures, que presenten arcs escarsers. Les obertures als tres eixos centrals presenten balcons correguts i als eixos laterals balcons ampitats. Els eixos angulars i l'últim pis, en canvi, presenten balcons individuals. Tots els balcons estan tancats per baranes de ferro forjat. L'edifici és coronat per un capcer esglaonat rematat per agulles que serveix de tancament del terrat.[1]
Els edificis dels laterals que formen part d'aquest conjunt de cases presenten una estructuració formal i ornamental diferent del ja descrit situat al xamfrà.[1]
El situat afrontat al carrer París presenta una planta rectangular en una parcel·la llarga i estreta, amb una estructura en alçat que comprèn planta baixa, principal, quatre plantes pis i terrat transitable. Té una façana de pedra organitzada en tres eixos de composició axial al voltant de la porta principal i coronada en els extrems en dos pinyons semblants als utilitzats per Gaudí a la Casa Calvet. La planta baixa s'obre al carrer per mitjà de tres grans portals on el central dona accés a l'escala de veïns mentre els portals laterals corresponen a les botigues de la planta baixa. Els balcons de l'eix central són senzills, amb llosana semicircular, mentre que les obertures situades als extrems de la façana són triforades, amb columnes utilitzades com a mainells i balcó en voladís només en l'obertura central. S'ha de destacar el treball esculpit en pedra així com el disseny dels elements de ferro (baranes dels balcons, elements dels pinyons de coronament ...). L'accés principal dona pas a una zona de vestíbul profusament decorat tant en parets com en sostres i a la caixa d'escales amb les voltes decorades amb esgrafiats.[1]
L'edifici situat afrontat al carrer Aribau, s'emplaça encara en una parcel·la més estreta que l'anterior, presenta una planta rectangular amb una estructura en alçat que comprèn planta baixa, principal, quatre plantes pis i terrat transitable. Té una façana de pedra encoixinada organitzada en dos eixos verticals d'obertures. La planta baixa s'obre al carrer per mitjà de dos grans portals emmarcats per columnes. Al més pròxim al xamfrà es presenta l'accés al vestíbul i caixa d'escales. Els balcons són simples amb llosana semicircular excepte a la planta principal i a la tercera planta pis on són correguts. S'ha de destacar el treball de les baranes de ferro forjat. El sinuós coronament presenta un frontó trilobulat central on se situa un escut amb l'any de construcció.[1]
A la planta baixa de l'edifici corresponent al carrer Aribau 178 es troba una farmàcia amb un conjunt de sis targes semicirculars, sis de les quals fan referència a plantes medicinals i dos a la copa d'Higiea, d'autor desconegut.[1]
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cases Torres Germans |
- «Cases Torres Germans». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.