Santa & Cole

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióSanta & Cole
Dades
Tipusempresa Modifica el valor a Wikidata
Indústriail·luminació i moble Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1985, Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Lloc websantacole.com Modifica el valor a Wikidata
Instagram: santacole Pinterest: santacole Modifica el valor a Wikidata

Santa & Cole és una empresa fundada a Barcelona l'any 1985 per Javier Nieto Santa (n. 1955), Gabriel Ordeig Cole (1954-1994) i Nina Masó (n. 1956) amb arrels a Parc de Belloch, dedicada a l'edició de productes de disseny.

Inicis[modifica]

Santa & Cole va néixer al carrer Santíssima Trinitat del Mont a Sarrià (Barcelona) com a editora d'objectes de disseny contemporani. És a dir, igual que succeeix a una editorial de llibres però, en aquest cas, amb objectes. Santa & Cole ha construït i gestionat un catàleg reconegut subcontractant la totalitat de la seva producció industrial, el més pròxim possible a la seva seu a Parc de Belloch (Barcelona), i protegint sempre la propietat intel·lectual dels seus autors.

Des dels seus inicis ha comptat amb la col·laboració d'una multitud de dissenyadors i ha mantingut uns criteris de selecció propis de l'escola Bauhaus: solidesa constructiva, sobrietat estètica i qualitat funcional.[1]

Els socis fundadors van ser Javier Nieto Santa, que provenia del món de l'edició de llibres, i la parella composta per la interiorista Nina Masó i el dissenyador i interiorista Gabriel Ordeig Cole.[2]

Il·luminació i mobiliari d'interior[modifica]

Santa & Cole començà reeditant llums d’autors espanyols del moment amb peces d'Antoni de Moragas, la TMM o la Cesta de Miguel Milá, el llum d'alabastre Babel d'Angel Jové i Santiago Roqueta, la Colilla de Carles Riart, la Lamparaprima de Pete Sans o la Zeleste de Roqueta, entre d’altres.

L'any 1989, l'editora va inaugurar una altra línia que recuperava els dissenys històrics perduts d'Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner.

A més, va anar editant llums pròpies, com La Bella Durmiente (1987) de Nina Masó i Gabriel Ordeig i d’altres autors com Lámpara Básica (1987) de sobretaula de Santiago Roqueta o la Llum de peu GATCPAC (1995).

"A los tres años de su apertura, su capital había aumentado de tres millones de pesetas (aportados, como suele suceder, por los propios fundadores) a tres veces esa cantidad. En 1989 abrían diez salas de exposiciones en otros tantos lugares de España, y se habían convertido en los distribuidores exclusivos de las muy prestigiosas instalaciones de cocina fabricadas por la firma alemana Bulthaup". [3]

Avui, el seu catàleg abasta dissenys clàssics i contemporanis que representen quasi noranta anys de l’història del disseny. Santa & Cole ha col·laborat amb més de noranta autors entre els quals figuren noms internacionals com Vico Magistretti, Arne Jacobsen o Philippe Starck i també noms nacionals com Antoni Arola, Miguel Milá, Ramón Bigas Balcells, André Ricard, Federico Correa, Ferran Freixa, Carles Riart Llop, Torres Clavé, entre d’altres.[1]

A més, l'any 1994 Santa & Cole va incorporar el catàleg de la desapareguda editora Disform, que va ser Premio Nacional de Diseño l'any 1990, primer com a col·lecció autònoma i després integrat en el seu "Fons Contemporani".[2]

Il·luminació i mobiliari urbà[modifica]

Amb l’objectiu de posar a punt la ciutat de Barcelona pels Jocs Olímpics de 1992, Santa & Cole va donar assistència als dissenyadors, tècnics municipals i arquitectes en la producció de projectes urbans, conformant-se d’aquesta forma el primer catàleg d’elements urbans de l'editora.

Els arquitectes Beth Galí i Màrius Quintana van ser els primers responsables de la sèrie urbana i han col·laborat amb autors com Miguel Milá, Montse Periel, Enric Batlle i Joan Roig, Gonzalo Milá o Ramon Benedito, entre molts d'altres.

Des de llavors, la divisió urbana va seguir creixent fins a representar al 2010 el 70% del negoci. En 2018, es va distingir com una entitat pròpia i diferent de Santa & Cole sota el nom d’Urbidermis, tot i que dins del mateix holding, Intramundana.

Belloch Edicions[modifica]

Des del 1991, Belloch Edicions és l'editorial de llibres del grup Santa & Cole. Aquesta presenta dues col·leccions:

  • Biografies del Disseny: Monografies sobre dissenyadors de qui la seva obra hauria de ser un referent per les generacions presents i futures. Els textos són encarregats a grans coneixedors dels biografiats.
  • Els ulls fèrtils: Abasta una temàtica més àmplia i lliure, amb assajos sobre el disseny i reflexions d’orientacions més sociològica i inclús filosòfica.

Art[modifica]

En 2020, Santa & Cole extrapola la seva vocació editora al món de l’art. Igual que les llums i el mobiliari, l’art també és cultura material.

El seu fons inclou peces úniques i originals, litografies o sèries limitades i Neosèries. Posant per primer cop els drets de propietat intel·lectual al centre del negoci de l’art, Santa & Cole presenta Neosèries: reproduccions d’obres d’art certificades pels seus artistes, realitzades amb una tècnica puntera que replica de forma idèntica el format, textura i color de l’obra original de què provenen. Així, aconsegueix que el gaudir de l'experiència estètica deixi de limitar-se a un únic exemplar.

Milagro Luthiers[modifica]

L'any 2020 també apareixen els nous luthiers de Santa & Cole per la fabricació d’instruments musicals, on el seu nom pretén descriure el prodigi de la seva creació: Milagro.[4]

Milagro Luthiers fusiona l’ofici tradicional de l’artesà que treballa amb les mans amb la innovació i el desenvolupament. Conscients de les limitacions de la fusta, busca les virtuts de nous materials compostos que puguin suplir aquestes carències. A través de la tecnologia de mesurament UHMAA, aconsegueix comprendre el comportament acústic dels instruments i els seus materials. Així, ha desenvolupat dos nous materials compostos: Carbon Fibre Acoustic Spine i Linen Fibre Acoustic Spine.

Premis a Santa & Cole[modifica]

Premis a llums i mobiliari[modifica]

  • TMC. Miguel Milá. ADI-FAD Delta d'Or, Barcelona 1961.
  • Nagoya. Ferran Freixa. ADI-FAD Delta d'Or, Barcelona 1961.
  • M64. Miguel Milá. ADI-FAD Delta d'Or (Max Bill original), Barcelona 1964
  • Moragas. Antoni de Moragas. Premi Nou Estil, Madrid 1992.
  • Sistema Fonda. Gabriel Ordeig Cole. ADI-FAD Selecció, Barcelona 1995.
  • Nimba. Antoni Arola. ADI-FAD Selecció, Barcelona 1997.
  • Moaré. Antoni Arola. ADI-FAD Selecció, Barcelona 2005.
  • Belloch. Estudi Lagranja. Global Excellence Award: IIDA, Chicago 2009.
  • Oco. Causes Externes. ADI-FAD Selecció, Barcelona 2011.
  • BlanchoWhite C1/R3. Antoni Arola. XARXA DOT DESIGN AWARD, Essen 2012.
  • BlanchoWhite C1/R3. Antoni Arola. ADI-FAD Delta de Plata, Barcelona 2012.
  • HeadHat Plate + HeadLed System. Equip Santa & Cole. XARXA DOT DESIGN AWARD, Essen 2013.
  • HeadHat Plate + HeadLed System. Equip Santa & Cole. ADI-*FAD Delta d'Or, Barcelona 2013.
  • M64. Miguel Milá. ADI-FAD Delta d'Or, Barcelona 2013.
  • Tekiò. Anthony Dickens. ADI-FAD Delta d'Or, Barcelona 2018.
  • Lámina. Antoni Arola. ADI-FAD Delta de Plata, Barcelona 2020.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Santa & Cole, Cultura del Diseño» (en espanyol). Interiors From Spain. [Consulta: 19 juny 2014].
  2. 2,0 2,1 Galán, Julia; Gual, Jaume; Marín, Joan M.; Olucha, Jordi; Torrent, Rosalía, VIDAL, Rosario. El diseño industrial en España. Madrid: Ediciones Cátedra, 2010, p. 220. 
  3. Julier, Guy. Nuevo diseño español. Barcelona: Ediciones Destino, 1991, p. 51. 
  4. «Galería Santa & Cole en Barcelona en la tienda showroom nanimarquina» (en castellà), 12-05-2021. [Consulta: 28 maig 2021].
  5. «Premios Nacionales de Diseño 1999» (en castellà). Idi.mineco.gob.es, 1999. Arxivat de l'original el 2016-10-22. [Consulta: Maig 2016].
  6. Press, Europa. «Economía/Empresas.- Los premios Príncipe Felipe a la Excelencia Empresarial recaen en Telefónica, NH y SOS, entre otros», 27-03-2007. [Consulta: 31 maig 2021].
  7. «DME Award 2007. Primer Premio para la Esdir» (en castellà), 23-11-2007. [Consulta: 31 maig 2021].
  8. «Las empresas españolas Santa & Cole y Teixidors, premiadas en los ICFF Editors Awards 2012 de Nueva York» (en castellà), 30-05-2012. [Consulta: 31 maig 2021].

Enllaços externs[modifica]