Limonium sinuatum
  | |
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de fruit | càpsula |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Plumbaginaceae |
| Tribu | Staticeae |
| Gènere | Limonium |
| Espècie | Limonium sinuatum Mill. |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Statice sinuata |
| Sinònims | Statice sinuata
|
.png)
Limonium sinuatum és una espècie de planta de la família de les plumbaginàcies. Es conrea a vegades com a planta ornamental.
Descripció[modifica]
És una planta perenne, herbàcia, que arriba a fer uns 15-40 cm d'alçada. Tija més o menys recta, amb 4 marges alats, i en cada nus 3 apèndixs lanceolats, foliacis, d'1-8 cm de longitud. Totes les fulles en roseta basal, pinnatífides, de 3-15 cm de llarg i fins a 1,5 cm d'ample, amb 4-7 lòbuls rodons en cada costat, de pubescència aspra. Inflorescència en corimbes, densos, terminals, compostos de 2 a 3 radis florits amb 3 bràctees. Bràctea interna de dents punxants. La tija superior alada com una fulla per sota del corimbe. Calze radiat, de 10-14 mm de llarg, amb marge plegat de color violeta, persistent. Corol·la radiada, blanca groguenca o rosa, caduca.
És una planta perenne. Floreix a l'estiu i tardor. Comença a dispersar les llavors a finals d'estiu. Pot reproduir-se per esqueix a la primavera.
Distribució i hàbitat[modifica]
Es distribueix pel Mediterrani. Des del nord d'Àfrica, incloent Canàries, i Palestina, es va estendre per tot Europa mediterrània. Abundant al sud-est de la península Ibèrica, al cap de Gata i punta Entinas-Sabinar. Habita en costes sorrenques i rocoses, en llocs secs i salins.
Taxonomia[modifica]
Limonium sinuatum va ser descrita per (L.) Mill. i publicada en The Gardeners Dictionary:... eighth edition no. 6, 1768.[1]
Etimologia[modifica]
- Limonium: nom genèric que procedeix del grec leimon, que significa 'prat humit', fent al·lusió a l'hàbitat de moltes de les espècies del gènere.[2]
- sinuatum: epítet llatí procedent de sinus, que significa 'sinuós', en al·lusió al limbe de les fulles.[3]
Sinonímia[modifica]
- Statice sinuata L.
- Taxanthema sinuata (L.) Sweet.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Limonium sinuatum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 2 desembre 2012].
- ↑ Limonium a Flora de Canarias
- ↑ sinuatum a Epítetos Botánicos
- ↑ «Limonium sinuatum a The Plant List» (en anglès). [Consulta: 16 juliol 2017].
Bibliografia[modifica]
- AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique.
- Breedlove, D. E. 1986. Flora de Chiapas. Listados Floríst. México 4: i–v, 1–246.
- Flora of North America Editorial Committee, e. 2005. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 2. 5: i–xxii + 1-656. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
- Gibbs Russell, G. E., W. G. Welman, E. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
- Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley.
- Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. 2011. Flora de Antioquia. Catálogo de las Plantas Vasculares, vol. 2. Listado de las Plantas Vasculares del Departamento de Antioquia. Pp. 1-939.
- Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
- Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of California Press, Berkeley.
- Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Cal. Fl. 1–1681. University of California Press, Berkeley.
- Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
- Standley, P. C. & L. O. Williams. 1966. Plumbaginaceae. In Standley, P. C. & L. O. Williams (editors), Flora of Guatemala - Part VIII, Number 2. Fieldiana, Bot. 24(8/2): 207–210.
