Marià Miró i Guitó
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 novembre 1884  Berga |
| Mort | 8 abril 1963 (78 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot, músic |
| Gènere | Sardana |
| Alumnes | Josep Armengou i Feliu |
Marià Miró i Guitó (Berga, Berguedà. 10 de novembre de 1884 - 8 d'abril de 1963) va ser un músic català, director de l'Orfeó Berguedà.
Biografia[modifica]
Va fer la carrera eclesiàstica al Seminari de Solsona, i fou ordenat sacerdot el 21 de desembre del 1908 pel bisbe Lluís Casas d'Amigó i Ferrer. Fou organista de La Pobla de Lillet, i més tard capellà de la colònia Cal Pons (Puig-reig).[1]
Uns anys després va ésser destinat a Berga, on el 1914 va escriure l'Himne de l'Orfeó Berguedà, del que va ser director del 10 de desembre de 1916 al 3 de setembre del 1921, prodigant-se a la composició de cançons, entre les quals cal destacar l'Himne al Sagrat Cor i va posar música a diverses obres teatrals; les principals són Muset i Bernadeta, Blaiet Vailet, Els Pastorets de Josep Maria Folch i Torres, Titaina, La Santa Espina (llevat la Sardana del Mestre Morera), el drama Santa Eulàlia, i altres. Quan el 1921 es veié obligat a deixar l'Orfeó, va llançar-se a la composició de sardanes. Són d'aquells temps Trilleig, Entre Muntanyes, Glossant una cançó, Un Ramell, i Corpus a Berga. També va dedicar a l'Ajuntament de Berga un ballet de Gegants escrit per a Cobla. Posteriorment, va compondre les sardanes Argelaga florida (sardana revessa, 1955) Estel de Berguedà (1956) El cant de la Rosada (1956), Verge del Remei (1957), Bergistània (1957) i dedicades als seus deixebles Cantem infants (1932) i Joc d'infants (1931).[1]
Va ser professor en el Col·legi Dr. Saló a Berga, de segon d'ensenyament i donant classes de solfeig i piano a l'Escola Municipal de Música fins als començaments de la Guerra Civil Espanyola. Durant la guerra civil va marxar de Berga per refugiar-se al Santuari de Corbera i més tard a Gósol, on el varen agafar un escamot de milicians on fou alliberat. Un cop acabada la guerra fou destinat al Bisbat de Barcelona per exercir el càrrec d'organista a Santa Maria de Mataró, càrrec que ostentà durant dos anys i en 1941 tornà a Berga, es feu càrrec de la direcció musical de la Societat Coral Unió Berguedana fins al mes de maig del 1947, en què fou traslladat a Tàrrega per fer d'organista de la Parroquial. Tornà a Berga i ja no se'n va moure més, excepte els caps de setmana que feia de vicari a la Parròquia de Sant Salvador de la Vedella.[1]