Georg Feigl
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 octubre 1890 Hamburg |
| Mort | 25 abril 1945 (54 anys) Wechselburg |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Jena (1909–1919) Johanneum (–1909) Universitat de Leipzig |
| Tesi acadèmica | Kegelschnittverwandtschaften bei der konformen Abbildung durch rationale Funktionen erster und zweiter Ordnung (1918 ) |
| Director de tesi | Paul Koebe |
| Activitat | |
| Camp de treball | Fonaments de la geometria |
| Ocupació | matemàtic, topòleg, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Breslau (1935–1945) Universitat Frederic Guillem de Berlín (1919–1935) |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Hans-Joachim Kanold, Arno Müller, Hans-Heinrich Ostmann, Olaf Helmer-Hirschberg (en)  , Arno Müller (en) i Otto Delvendahl (en) |
| Família | |
| Cònjuge | Maria Fleischer |
| Pares | Georg Feigl i Maria Pinl |
| Parents | Paul Fleischer (sogre) |
Georg Feigl (Hamburg, 13 d'octubre de 1890 - Wechselburg, 25 d'abril de 1945) va ser un matemàtic alemany.
Vida i Obra[modifica]
Feigl va fer els estudis secundaris al Johanneum d'Hamburg fins al 1909. A continuació va ingressar a la universitat de Jena per estudiar matemàtiques, però no va acabar fins al 1918 perquè una severa malaltia estomacal crònica el va obligar a diverses interrupcions dels estudis.[1] A partir de 1919 va ser assistent d'Erhard Schmidt a la universitat de Berlín, en la qual va obtenir l'habilitació docent el 1927.
El 1935 va ser nomenat professor titular de la universitat de Breslau.[2] El 1945, en arribar les tropes soviètiques, el departament de matemàtiques es va traslladar a Wechselburg, on va morir poc després degut a la impossibilitat d'obtenir el tractament per la seva malaltia crònica.
La seva malaltia el va obligar a escollir entre la recerca i la docència, inclinant-se per aquesta segona. Els seus escasos treballs de recerca van ser sobre geometria, sobre tot en fonaments de la geometria i topologia.
En el trasllat a Wechselburg es van perdre els seus manuscrits, que es van retrobar anys després i van servir de base per a que el seu deixeble, Hans Rohrbach, publiquès el seu llibre més significatiu: Einführung in die höhere Mathematik (Introducció a les matemàtiques superiors) (1953).[3]
Referències[modifica]
- ↑ Rohrbach, 1961, p. 57.
- ↑ Segal, 2003, p. 335.
- ↑ Neumann, 1954, p. 231-233.
Bibliografia[modifica]
- Georgiadou, Maria. Constantin Carathéodory: Mathematics and Politics in Turbulent Times (en anglès). Springer, 2004. ISBN 3-540-20352-4.
- Neumann, Hanna «Reviewed Work: Einführung in die höhere Mathematik by Georg Feigl, Hans Rohrbach» (en anglès). The Mathematical Gazette, Vol. 38, Num. 325, 1954, pàg. 231-233. DOI: 10.2307/3609061. ISSN: 0025-5572.
- Remmert, Volker R. «Mathematical Publishing in the Third Reich: Springer-Verlag and the Deutsche Mathematiker-Vereinigung» (en anglès). The Mathematical Intelligencer, Vol. 22, Num. 3, 2000, pàg. 22-30. DOI: 10.1007/BF03025278. ISSN: 1866-7414.
- Segal, Sanford L. Mathematicians under the Nazis (en anglès). Princeton University Press, 2003. ISBN 0-691-00451-X.
- Wieslaw, Witold. «Mathematica Wratilaviensis - Some Historical Remarks». A: L. Grzaslewicz, H. Hudzik, J. Musielak, C. Ryll-Nardzewski (eds.). Function Spaces (en anglès). World Scientific, 2003, p. 30-38. ISBN 981-238-267-4.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Georg Feigl |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Georg Feigl» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Rohrbach, Hans. «Feigl, Georg». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 10 setembre 2020]. (anglès)
- Rohrbach, Hans. «Feigl, Georg». Neue Deutsche Biographie, 1961. [Consulta: 10 setembre 2020]. (alemany)