Crisi dels refugiats a l'illa de Jeju
| Tipus | Iemenites i refugees in South Korea (en)   | ||
|---|---|---|---|
La crisi de refugiats a l'illa de Jeju (en coreà: 제주 난민 사태) són almenys 552 iemenites que van viatjar a Corea del Sud com a turistes escapant de la guerra civil del seu país. Un cop van aterrar a l'illa de Jeju van sol·licitar asil humanitari. Tot i que aquests fets, que van passar al llarg de 2016 a 2018, van provocar controvèrsia entre habitants de tot el país sud-coreà, els refugiats hi van romandre en virtut de la determinació de l'estatus de refugiat.[1][2][3][4][5][6]
Antecedents[modifica]
El nombre de refugiats que fugen de la guerra civil al Iemen i busquen refugi a l'illa de Jeju a través del seu programa d'exempció de visat va augmentar ràpidament l'any 2018.[7][8] Cap iemenita va sol·licitar l'estatus de refugiat en Jeju en el primer any de la guerra, només set ho van fer en 2016, i només 42 ho van fer en 2017, però en 2018, el nombre de sol·licituds va augmentar a prop de 500.[9] Fins a maig de 2018, 942 estrangers van sol·licitar l'estatus de refugiat en Jeju i 515 són iemenites, segons l'Oficina d'Immigració de Jeju.[10] La preocupació per la seguretat va augmentar dins de l'illa en resposta al repunt, amb nombroses acusacions de iemenites que cometen delictes que se sumen a la recepció hostil dels sol·licitants d'asil. Com a reflex del sentiment públic negatiu, es va publicar una petició en el lloc web de la Casa Blava sol·licitant l'expulsió dels refugiats iemenites.[11][12]
El programa d'exempció de visat de Jeju[modifica]
Molts dels refugiats iemenites van fugir primer a Malàisia, perquè aquest país permet una estada de tres mesos sense visat.[13] Dels pocs països que no exigeixen visat als iemenites, Malàisia va ser el destí inicial preferit, sobretot per les similituds culturals derivades de compartir una tradició religiosa islàmica comuna. No obstant això, Malàisia no és signatària de la Convenció de 28 de juliol de 1951 relativa a l'estatut dels refugiats, per la qual cosa evita l'obligació legal de protegir els drets dels desplaçats. Com Malàisia va prohibir als iemenites quedar-se més temps, es van traslladar a l'illa de Jeju a través del programa d'exempció de visat de la regió.[14] El programa d'exempció de visat de Jeju es va introduir l'1 de maig de 2002 com a part de la Llei Especial sobre el Desenvolupament de la Ciutat Cosmopolita Internacional de Jeju (en coreà: 제주특별자치도 설치 및 국제자유도시 조성을 위한 특별법) amb la finalitat de fomentar l'arribada de més turistes a l'illa.
Disposicions especials d'entrada a l'illa de Jeju[modifica]
El règim d'entrada especial en Jeju està previst per als nacionals de tots els països als quals no se'ls permet l'entrada sense visat a Corea. La durada és de fins a 30 dies, i les condicions es limiten només als que arriben directament a l'illa de Jeju en vols o vaixells. En aquest cas, la zona o rang permès per a l'Entrada Especial es limita únicament a l'illa de Jeju. El desembre de 2017, l'aerolínia econòmica AirAsia va iniciar un vol directe des de Malàisia a Jeju, la qual cosa molts assenyalen com un factor que contribueix a l'augment de sol·licitants d'asil.[15]
Acció[modifica]
L'1 de juny de 2018, el Servei d'Immigració de Corea va excloure al Iemen de la seva llista de països amb exempció de visat i va imposar restriccions als refugiats iemenites a l'illa de Jeju que els impedirien sortir cap a altres parts de Corea del Sud. El govern de l'illa de Jeju va ajudar els refugiats iemenites a trobar ocupació en sectors que sofrien escassetat de mà d'obra. El Servei d'Immigració de Corea va prestar assistència humanitària i va gestionar als sol·licitants de refugi al mateix temps que impedia la immigració addicional de iemenites.[16] L'Oficina Provincial de Jeju va dir que faria tot el possible per a protegir els ciutadans de Jeju mentre proporcionava ajuda humanitària als refugiats del Iemen.[17]
Més de 540.000 sud-coreans van signar una petició dirigida a la Casa Blava demanant canvis en la política d'immigració de Corea del Sud.[18]
El 12 de juliol de 2018, centenars de sud-coreans van protestar contra la presència de refugiats iemenites a l'illa de Jeju.[19][20][21]
El 2 d'agost de 2018, el diputat Cho Kyoung-Tae va donar una conferència per a discutir la possibilitat de derogar la llei de refugiats. Cho va afirmar que la política de no entrada de cap estranger a l'illa de Jeju hauria de ser abolida.[22]
El diputat Lee Un-ju va denunciar als refugiats a l'illa de Jeju com a "farsants que busquen treball i diners" i s'hi va oposar.
El febrer de 2019, el primer restaurant iemenita a l'illa de Jeju, anomenat "Wardah", que significa "flor" en àrab,[23] va ser obert per un sud-coreà i una refugiada iemenita que després es van casar.[24]
Referències[modifica]
- ↑ Murphy, Brian «How hundreds of Yemenis fleeing the world's worst humanitarian crisis ended up on a resort island in South Korea». The Washington Post, 22-06-2018 [Consulta: 2 juliol 2018].
- ↑ «South Koreans outraged as 500 Yemeni refugees flee to island». Financial Times [Consulta: 2 juliol 2018].
- ↑ «Yemeni refugees' fate tested on Jeju Island». Korea Times=, 17-06-2018. [Consulta: 2 juliol 2018].
- ↑ «South Korea to tighten laws amid influx of Yemeni asylum-seekers to resort island of Jeju». Straits Times, 29-06-2018. [Consulta: 2 juliol 2018].
- ↑ «Justice Ministry proposes reinforcement measures to amend refugee act». The Korea Herald, 29-06-2018. [Consulta: 2 juliol 2018].
- ↑ «제주 온 예멘인 500여 명 난민 신청..엇갈리는 시선» (en coreà). 다음 뉴스, 19-06-2018 [Consulta: 28 juny 2018].
- ↑ «제주도에 예멘인 북적북적한 이유 알아보니..."난민 신청자 급증"» (en coreà). [Consulta: 28 juny 2018].
- ↑ «제주서 예멘인 무더기 입국…절반 이상 난민 신청» (en coreà). [Consulta: 28 juny 2018].
- ↑ «'예멘 난민' 올해만 500여명.. 화들짝 놀란 제주» (en coreà). 다음 뉴스, 18-06-2018 [Consulta: 28 juny 2018].
- ↑ «올해만 500여명이 신청, 제주 '예멘 난민' 딜레마» (en coreà). , 06-06-2018 [Consulta: 2 octubre 2018].
- ↑ «South Korea Is Going Crazy Over a Handful of Refugees» (en anglès). [Consulta: 17 agost 2018].
- ↑ (CHEONGWADAE), 청와대. «청와대 국민소통 광장 > 국민청원» (en coreà). Arxivat de l'original el 2021-11-20. [Consulta: 2 octubre 2018].
- ↑ «Yemeni refugees become a major issue on Jeju». Korea Joongang Daily.
- ↑ «제주도에 온 예멘 난민 500명, 무슬림 혐오에 내몰리다» (en coreà). , 18-06-2018 [Consulta: 28 juny 2018].
- ↑ Haas, Benjamin. «Influx of refugees from Yemen divides South Korean resort island» (en anglès), 12-07-2018. [Consulta: 2 octubre 2018].
- ↑ «"숙소소개·무료진료" 제주서 체류 예멘 난민 인도적 지원» (en coreà). [Consulta: 28 juny 2018].
- ↑ «제주도 "예멘 난민 인도적 대응…도민 안전에 최선"» (en coreà). [Consulta: 28 juny 2018].
- ↑ «South Korea to tighten asylum laws as hundreds of Yemenis arrive», 16-08-2021.
- ↑ «The Yemenis of Jeju, and how refugee influx split Korean resort island», 16-07-2018.
- ↑ «Yemeni asylum-seekers spark backlash in South Korea», 12-07-2018.
- ↑ «Influx of refugees from Yemen divides South Korean resort island», 12-07-2018.
- ↑ «'난민법 폐지 방안 모색하자'…조경태 정책토론회», 06-09-2018.
- ↑ «Jeju Island refugees cook up taste of Yemen at 'Wardah'». Korea Times, 02-02-2019. [Consulta: 5 maig 2021].
- ↑ «Romance between Yemeni refugee and Jeju woman blossoms into marriage». Hani, 03-04-2019. [Consulta: 5 maig 2021].