Sofia Magdalena de Brandenburg-Kulmbach
  | |
| Nom original | (de) Sophie Magdalene von Brandenburg-Kulmbach |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 28 novembre 1700 Schönberg |
| Mort | 27 maig 1770 (69 anys) palau de Christiansborg (Dinamarca) |
| Sepultura | Catedral de Roskilde |
| Reina consort de Dinamarca | |
| 12 octubre 1730 – 6 agost 1746 ← Anne-Sophie de Reventlow – Lluïsa de Gran Bretanya → | |
| Dades personals | |
| Religió | Luteranisme |
| Activitat | |
| Ocupació | consort |
| Altres | |
| Títol | Marcgravi Reina consort |
| Família | Dinastia dels Hohenzollern i Casa d'Oldenburg |
| Cònjuge | Cristià VI de Dinamarca (1721–1746) |
| Fills | Frederic V de Dinamarca, Louise de Danemark, Louise Oldenburg (en)  |
| Pares | Cristià Enric de Brandenburg-Kulmbach i Sofia Cristiana de Wolfstein |
| Germans | Sophie Caroline de Brandenbourg-Kulmbach, Frédéric-Christian de Brandebourg-Bayreuth, Jordi Frederic de Brandenburg-Bayreuth, Albert Wolfgang de Brandenburg-Bayreuth, Frédéric-Ernest de Brandebourg-Culmbach i Dorothea Charlotte de Brandenburg-Kulmbach |
 | |
 | |
Sofia Magdalena de Brandenburg-Kulmbach -en alemany Sophie Magdalene von Brandenburg-Kulmbach- (castell de Schönberg Alemanya, 28 de novembre de 1700 - palau de Christianborg, Copenhaguen, 27 de maig de 1770) fou reina consort de Dinamarca i Noruega arran del seu casament amb Cristià VI de Dinamarca, va ser una reina impopular entre la població danesa, enemistada amb la seva antecessora la reina Anna Sofia Reventlow. De caràcter profundament religiós, el 1737 va fundar el convent de Vallø. Va ordenar també la construcció del Palau de Hirschholm, on va residir en quedar viuda el 1746, i del qual en resta tan sols l'església.
Llinatge[modifica]
Era filla de Cristià Enric de Brandenburg-Kulmbach (1661-1708) i de Sofia Cristiana de Wolfstein (1667-1737). El 7 d'agost de 1721 es va casar amb el prícep hereu Cristià de Dinamarca, fill del rei Frederic IV (1671-1730) i de Lluïsa de Mecklenburg-Güstrow (1667-1721). Nou anys després es convertiren tots dos en reis de Dinamarca i Noruega. El matrimoni va tenir tres fills:
- Frederic (1723-1766). Futur rei de Dinamarca i Noruega. Casat primer amb Lluïsa de Gran Bretanya (1724-1751), i després amb Juliana Maria de Brunsvic-Wolfenbüttel (1729-1796).
- Lluïsa (1724).
- Lluïsa (1726-1756), casada amb el duc Ernest Frederic III de Saxònia-Hildburghausen (1727-1780)
Bibliografia[modifica]
- Eduard Maria Oettinger: Geschichte des dänischen Hofes, Band 3-4, Hoffmann und Campe, 1857, S. 202 ff.
- M. Spindler, A. Kraus: Geschichte Frankens bis zum Ausgang des 18. Jahrhunderts, München 1997. ISBN 3-406-39451-5
- Historische Kommission bei der bayerischen Akademie der Wissenschaften: Neue deutsche Biographie, Berlin 1971
- Heinrich Ferdinand Schoeppl: Die Herzoge von Sachsen-Altenburg. Bozen 1917, Neudruck Altenburg 1992
