Estat Sikh de Lahore

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Imperi Sikh
ਖ਼ਾਲਸਾ ਰਾਜ
Flag of Herat until 1842.svg
Flag of the Maratha Empire.svg
Nishan Sahib.svg
1799 – 1849 British Raj Red Ensign.svg
Jammu-Kashmir-flag.svg
de}}} de}}}
Bandera Escut
Himne nacional: Deg Tegh Fateh
Ubicació de
Situació de l'Imperi al subcontinent indi
Capital Gujranwala (1799-1802)
Lahore i Amritsar (1802-1849)
Idioma oficial Persa
Altres idiomes Panjabi i Hindustànic
Forma de govern Monarquia federal
Maharajà
 • 1801-1839 Ranjit Singh
Història
 • Mort del general Banda Singh Bahadur 1799
 • Segona Guerra Sikh 1849

L'Estat Sikh de Lahore o Imperi Sikh fou un estat sobirà del subcontinent indi entre 1799 i 1849.

La família reial la va fundar el sardar Budh Singh, mort el 1716, al que va succeir el seu fill Naudh Singh mort el 1752. El seu successor fou el fill Charat Singh, sota el qual el poder dels diferents exèrcits sikhs (Sikh Khalsa) es va incrementar de manera notable per l'absència de contrapoders importants; va morir el 1774, deixant diversos fills entre els quals Mahan Singh, mort el 1792 i pare de Ranjit Singh. Aquest va estendre els territoris que el seu misl (banda) controlava i va aconseguir el nomenament com a governador de Lahore de l'emir d'Afganistan el 7 d'abril de 1799 quan només tenia 19 anys. Fou coronat com a cap de la confederació de misls sikhs el 12 d'abril de 1801 i encara que per un temps la capital va estar a Gurjanwala, el 1802 la va traslladar definitivament a Lahore. Aquest mateix any va dominar Amritsar que fou una segona capital. En els seus dominis els musulmans eren el 60%, els sikhs el 25% i els hindús el 15%. Els diferents misls afiliats a la Sikh Khalsa unificada van ser considerats els nobles de l'estat. Diversos estats foren incorporats destacant Jammu el 1816 i Caixmir el 1819.

Ranjit Singh va morir a Lahore el 27 de juny de 1839 deixant diversos fills entre els quals el successor fou Kharak Singh que va morir un any després el 5 de novembre de 1840, deixant un fill, Nau Nihal Singh, de 20 anys, que va morir el 6 de novembre de 1840 i fou per tant nominal sobirà durant unes hores. La maharani Chand Kaur Kunwar (vídua de Kharak Singh) va agafar la regència amb el títol de Malika Muqaddasa (emperadriu inmmaculada) el 2 de desembre de 1840, però va renunciar als seus suposats drets al tron el 17 de gener de 1841, i va morir l'11 de juny de 1842. Va pujar al tron Sher Singh, germanastre de Kharak, que va morir el 15 de setembre de 1843. La successió va passar al seu germanastre Dhulip Singh (Dhuleep Singh) que va perdre la primera Guerra Sikh amb els britànics el 1846, quedant el seu poder molt reduït amb l'establiment del protectorat britànic el 9 de març de 1846; va perdre la segona Guerra Sikh (1848-1849) i el 22 de febrer de 1849 Dhulip Singh fou deposat; pel tractat signat a Lahore el 29 de març de 1849 va cedir el seu regne als britànics que van formar la província del Panjab el 8 d'abril de 1849. Dulip va morir al seu exili de París el 23 d'octubre de 1893.

Llista de misls i maharajas[modifica | modifica el codi]

  • Budh Singh ?-1716
  • Naudh Singh 1716-1752
  • Charat Singh 1752-1774
  • Mahan Singh 1774-1792
  • Ranjit Singh 1792-1839
  • Kharak Singh 1839-1840
  • Nau Nihal Singh 1840
  • Chand Kaur Kunwar (reina) 1840-1841
  • Sher Singh 1841-1843
  • Dhulip Singh 1843-1849

Residents i agents[modifica | modifica el codi]

  • Henry Montgomery Lawrence 1846 - 1847, resident, 1847-1848 agent
  • Frederick Currie agent 1848.1849

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referència[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estat Sikh de Lahore Modifica l'enllaç a Wikidata