Estenosi esofàgica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaEstenosi esofàgica
Imatge endoscòpica de l'estenosi pèptica que mostra l'estrenyiment de l'esòfag a prop de la unió amb l'estómac a causa d'un reflux gastroesofàgic crònic en l'esclerodèrmia (català) modifica
Tipusmalaltia de l'esòfag Modifica el valor a Wikidata
Especialitatgastroenterologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11DA20.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10K22.2 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9530.3 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB31502 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000207 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine175098 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD004940 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0014866 Modifica el valor a Wikidata

L'estenosi esofàgica benigna o estenosi pèptica és un estrenyiment de l'esòfag que causa dificultat per empassar.

Signes i símptomes[modifica]

Els símptomes més comuns són cremor, gust amarg o àcid a la boca, ofegament, tos, manca d'aire o eructes freqüents, dolor o dificultat per empassar, vòmits amb sang o pèrdua de pes.[1]

Causes[modifica]

Pot ser causada o estar associada amb una malaltia per reflux gastroesofàgic, esofagitis, un esfínter esofàgic inferior disfuncional, motilitat desordenada o una hèrnia hiatal. Les estructures poden formar-se després d'una cirurgia esofàgica o degut altres tractaments, com la teràpia amb làser o la teràpia fotodinàmica. Quan l'àrea es guareix es forma una cicatriu, provocant que el teixit s'estrenyi, provocant dificultats per empassar.[2]

Diagnosi[modifica]

Es pot diagnosticar amb una radiografia mentre el pacient s'empassa bari (anomenat estudi de bari de l'esòfag), mitjançant una exploració amb tomografia computada,[3] una biòpsia o una endoscòpia

Tractament[modifica]

Si és causada per esofagitis, al seu torn causada per una infecció subjacent, es sol tractar tractant només la infecció (normalment amb antibiòtics). Per tal d'obrir l'estretament, un cirurgià pot inserir un bugia, un tub que s'utilitza per dilatar les zones estretes de l'esòfag.[2] De vegades es pot tractar amb altres medicaments. Per exemple, un antagonista H₂ (per exemple, ranitidina) o un inhibidor de la bomba de protons (per exemple, omeprazole) poden tractar la malaltia de reflux d'àcid subjacent.

Epidemiologia[modifica]

La malaltia per reflux gastroesofàgic (MRGE) afecta aproximadament el 40% dels adults. Entre el 7 i 23% dels pacients amb MRGE pateixen estenosi esofàgica que no es tracta.[4]

Referències[modifica]

  1. PDRhealth – Esophageal Stricture: (http://www.pdrhealth.com/disease/disease-mono.aspx?contentFileName=ND7417G.xml&contentName=Esophageal+Stricture&contentId=506&TypeId=2)
  2. 2,0 2,1 Ginex, Pamela K., Manjit S. Bains, Jacqueline Hanson, and Bart L. Frazzitta. 100 Questions & Answers About Esophageal Cancer (100 Questions & Answers). New York: Jones and Bartlett, Inc., 2005. Print.
  3. Craner, David J. «Esophageal Strictue». Discovery Health.
  4. Esophageal Stricture a eMedicine

Vegeu també[modifica]