Estrapada
.jpg)
L'estrapada és una modalitat de tortura que consistia a lligar les mans del condemnat a l'esquena, i després d'això, hissar-lo lentament mitjançant una corriola, normalment situada al sostre. Després se'l deixava caure amb violència, però sense que arribés a tocar el sòl. La maniobra solia significar la dislocació de les extremitats superiors del condemnat.[1][2] Si el pes del cos no fos suficient es podia afegir un pes addicional penjat als peus.[3]
Història[modifica]
Va ser un dels tres procediments de tortura més empleats per la Inquisició espanyola juntament amb el «turment de l'aigua» i el «poltre». El turment de l'estrapada consistia a penjar al reu del sostre amb una corriola per mitjà d'una corda lligada als canells i amb pesos lligats als turmells, anar hissant-lo lentament i deixar-lo anar de sobte.[4]
A Itàlia aquesta tortura rebia el nom de tratti di fune fune, strappato o strappado; també se la coneixia com a corda.[5] En castellà, estrapada; també garrucha (que vol dir corriola). Amb ella van ser sotmesos, per exemple, personatges com Maquiavel, o Savonarola abans de ser cremat a la foguera sota l'acusació de ser un heretge.[6] També l'aragonès Jaime de Montesa, abans de ser decapitat per judaitzant.[7]
Variants de la tortura[modifica]
Hi ha tres variants d'aquesta tortura. En el primer, les víctimes tenen els braços lligats a l'esquena; una gran corda es lliga als canells i es passa sobre una politja, una biga o un ganxo al terrat. El torturador tira sobre aquesta corda fins que la víctima es penja dels braços. Com que les mans estan lligades a l'esquena de la víctima, això provocarà un dolor molt intens i una possible luxació dels braços.[1][2][8] A continuació, es recolza el pes total del cos del subjecte. Si bé la tècnica no presenta ferides externes, pot causar danys a llarg termini del nervi, del lligament i tendó. La tècnica provoca normalment lesions del plexe braquial, provocant paràlisi o pèrdua de sensibilitat als braços.
La segona variació, coneguda en anglès com a squassation, és similar a la primera, però s'hi afegeixen una sèrie de caigudes, el que significa que la víctima cau fins que l'acció sigui sobtadament controlada amb la corda.[3] A més del dany causat per la suspensió, la dolorosa estrebada causaria estrès important als braços estesos i vulnerables, donant lloc a un trencament de les espatlles. Es creu que Nicolau Maquiavel (Niccolò Machiavelli) va ser sotmès a aquesta forma de strappado, durant la seva presó l'any 1513 després de, suposadament, conspirar contra la família Medici a Florència.
En la tercera variant, les mans de la víctima estan lligades al davant. La víctima també queda penjada per les mans, però els turmells també estan lligats i se'ls enganxa un pes pesat. Això provocarà dolor i possibles danys no només als braços, sinó també a les cames i malucs.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Cassar, Paul. The Castellania Palace: From Law Courts to Guardian of the Nation's Health. Malta: Department of Information, 1988, p. 31–32.
- ↑ 2,0 2,1 «Palazz Castellania» (en maltese). Illum, 08-07-2016.
- ↑ 3,0 3,1 Borg-Muscat, David «Prison life in Malta in the 18th century – Valletta's Gran Prigione». Storja, 2001, pàg. 48–49. Arxivat de l'original el 16 abril 2016.
- ↑ Pérez, Joseph. Breve Historia de la Inquisición en España, 2012, p. 134.
- ↑ Smollett, Tobias. The works of Tobias Smollett, Volume 11. Constable, 1900, p. 216. OCLC 646851669 [Consulta: 7 agost 2016].
- ↑ Heraud, John Abraham. The life and times of Girolamo Savonarola: illustrating the progress of the Reformation in Italy, during the fifteenth century. Whittaker, 1843, p. 371.
- ↑ Maquiavelo, una infinita inteligencia
- ↑ Attard, Christian «The sad end of Maestro Gianni - A Neapolitan Buonavoglia and Sculptor». Treasures of Malta. Fondazzjoni Patrimonju Malti [Valletta], XIX, 56, 2013, pàg. 49. ISSN: 1028-3013. OCLC: 499647242.
- Bibliografia
- Pérez, Joseph. Breve Historia de la Inquisición en España. Barcelona: Crítica, 2012. ISBN 978-84-08-00695-4.