Examen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una prova o examen és una avaluació, que sovint es fa en paper o a l’ordinador, que té per objectiu mesurar els coneixements, les habilitats, les aptituds o molts altres aspectes dels examinats (normalment estudiants). Les proves sovint s’utilitzen en educació, en certificats professionals, orientació psicopedagògica, psicologia (per exemple, MMPI), en proves militars i en molts altres camps.

Una prova estandarditzada és aquella que compara el rendiment de cada individu davant una norma o criteri. Aquesta norma es pot establir independentment, o mitjançant anàlisis estadístiques d’un gran nombre d’individus.

Taula de continguts

Història[modifica]

Tradicionalment, les avaluacions escolars a Europa eren orals. Els estudiants havien de respondre preguntes del professorat en llatí, i el professorat n’avaluava les respostes. Els primers exàmens escrits a Europa van tenir lloc a la Universitat de Cambridge, a Anglaterra, l’any 1792 de la mà de professors que cobraven per examen, els quals es van adonar que guanyarien més diners amb els exàmens escrits. Els primers exàmens estandarditzats coneguts (els quals incloïen tan parts pràctiques com teòriques) són els exàmens imperials xinesos, que van començar l'any 605.

Tipus d'exàmens[modifica]

  • de resposta oberta, on es dóna un epígraf que s'ha de desenvolupar, amb redacció lliure (pot limitar-se l'espai o no)
  • proves objectives o tipus test de múltiples opcions, on s'han de triar un o diversos elements que responguin a preguntes breus[1]
  • veritable o fals, on una sèrie d'afirmacions han de ser catalogades segons siguin certes o no
  • d'exercicis o problemes, també anomenats exàmens pràctics, en què l'estudiant ha de resoldre un tipus de situacions procedimentals

Criticisme[modifica]

Els defensors dels exàmens addueixen que és un bon mètode d'avaluació perquè sotmet a tots els alumnes a la mateixa prova i serveix per determinar el nivell que tenen o el grau d'aprenentatge. També argumenten que la nota és objectiva, no sorgeix d'altres mètodes d'avaluació que poden estar massa influïts per les opinions del professor, com l'observació a classe.

Els seus detractors opinen que es basen massa en la memòria humana i que avaluen només un cert tipus de coneixement (per exemple deixen fora les actituds). La tensió que provoquen pot fer disminuir el rendiment de l'examinand, al marge de ser una situació artificial que no el prepara per als problemes de la vida adulta. L'avaluació no és objectiva, s'ha detectat fins a un 20% de variació entre correctors[2], i es poden fer trampes durant la seva realització (copiant), alterant el resultat final.

Referències[modifica]

  1. www.au.af.mil/au/awc/awcgate/documents/nbme_iwgindex.pdf
  2. Fernández Pérez, M. (1986), Evaluación y cambio educativo: El fracaso escolar, Madrid, Morata