Exocètids
Exocoetidae  | |
|---|---|
 Cheilopogon melanurus | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Ordre | Beloniformes |
| Família | Exocoetidae Rafinesque, 1810 |
| Gèneres | |
Els exocètids (Exocoetidae) són una família de peixos teleostis de l'ordre dels beloniformes, marins, que consta d'unes 64 espècies agrupades en 9 gèneres. Són notables perquè poden planar fora de l'aigua, per la qual cosa s'anomenen peixos voladors, o sorells voladors (l'espècie Cheilopogon heterurus). N'hi ha en tots els principals oceans, particularment en les aigües tropicals i subtropicals de l'oceà Atlàntic, Pacífic i Índic.
Etimologia[modifica]
Exocoetidae deriva del grec: εξωκοιτος de 'εξω = "fora" i κειμαι = "estic tombat", aplicat a alguns peixos voladors que es creia que es tombaven a dormir sobre la platja (segons explica Plini el Vell).
El míssil guiat Exocet també deriva del mateix mot.
Característiques[modifica]
La seva característica més cridanera és la seva anatomia de les aletes pectorals.[1] les quals són inusualment grans i fan a aquesta família de peixos capaces d'escapar dels depredadors[2] saltant fora de l'aigua, fent un breu vol (de fet planen) per sobre la superfície de l'aigua. Aquests vols poden fer de 50 a 400 m de distància.[3]
Mecanisme de planatge[modifica]
Per planar fora de l'aigua, el peix mou la cua fins a 70 vegades per segon,[4] la qual "vibra" per a produir prou velocitat per emergir a la superfície. Estén les seves aletes pectorals i les inclina lleugerament cap avall per planar en l'aire.[1] Pot anar a més de 70 km per hora.[4]
Dieta[modifica]
Els Exocoetidae s'alimenten principalment de plàncton Entre els seus depredadors hi ha dofins, túnids, ocells, etc.[4] Són comestibles també pels humans especialment al Japó (per exemple en sushi) Vietnam i Barbados
Galeria[modifica]
-
Peix volador envolant-se -
Peix volador, per Herbert James Draper, 1910 -
Un detall de la pintura de Hieronymus Bosch
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 [Fish, F.E.] «Wing design and scaling of flying fish with regard to flight performance». Journal of Zoology, 221, 1990, pàg. 391–403. Arxivat de l'original el 2013-10-20 [Consulta: 16 juliol 2009]. Arxivat 2013-10-20 a Wayback Machine.
- ↑ Buller, D.J. «Etiological Theories of Function: A Geographical Survey». Biology and Philosophy, 13, 1998, pàg. 505–527. Arxivat de l'original el 2009-03-17 [Consulta: 16 juliol 2009]. Arxivat 2009-03-17 a Wayback Machine.
- ↑ Piper, Ross (2007), Extraordinary Animals: An Encyclopedia of Curious and Unusual Animals, Greenwood Press.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Kutschera, U. «Predator-driven macroevolution in flyingfishes inferred from behavioural studies: historial controversies and a hypothesis». Annals of the History and Philosophy of Biology, 10, 2005, pàg. 59–77. Arxivat de l'original el 2007-08-20 [Consulta: 16 juliol 2009]. Arxivat 2007-08-20 a Wayback Machine.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Exocètids |