Fàbrica SAFRA
Fàbrica SAFRA | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Edifici | |||
Construcció | segle XX | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | Darreres tendències | |||
Altitud | 482 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Vinaixa (Garrigues) | |||
Localització | Ctra. de l'Albi, 8 | |||
| ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 14084 | |||
La Fàbrica SAFRA és una obra de les darreres tendències de Vinaixa (Garrigues) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
Conjunt d'edificacions destinades a l'elaboració de l'oli de pinyola. En aquesta fàbrica es duia a terme tot el procés, trobem des de dipòsits per a rentar la pinyola a la seva arribada, la destil·leria, les premses, el forn per torrar, etc. Totes les edificacions tenen un sòcol de pedra, les parets arrebossades i en la seva part superior, pintades de blanc i la coberta de teula a quatre aigües de teula àrab. Les obertures estan totes a la zona superior de les construccions, quasi tocant les cobertes i són de llinda i rectangulars. Destaca per sobre de la resta del complex, una xemeneia a mode de torre molt elevada, de base quadrada cos poligonal feta tota de maó deixat a la vista.[1]
Història[modifica]
Les sigles SAFRA volen dir Sociedad Anónima de Fabricación y Refinación de Aceite. Fou creada entre 1925 i 1930. Un dels seus iniciadors fou el senyor Bartolí, de Reus. Recollia pinyola que es produïa en un ample territori entre les Garrigues i el Camp de Tarragona. El tren, els carros i els camions eren els transports habituals per transportar-la. Cap els anys 1956-57, entre altres coses, les males collites produïren el tancament de la fàbrica. A principis dels noranta del segle xx, es digué que una altra empresa, Edroa, comprà el complex però no li donaren un nou ús.[1]
Referències[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fàbrica SAFRA |
- ↑ 1,0 1,1 «Fàbrica SAFRA». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. [Consulta: 9 abril 2019].