Falcònids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Falcònid)
Infotaula d'ésser viuFalcònids
Falconidae Modifica el valor a Wikidata

falcó berigora Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreFalconiformes
FamíliaFalconidae Modifica el valor a Wikidata
Vigors, 1824
Subfamílies

La família dels falcònids (Falconidae) està formada per 65 espècies d'aus rapinyaires d'hàbits diürns.

Morfologia[modifica]

  • Es diferencien dels accipítrids perquè posseeixen un ganxo (dent) a la mandíbula superior.
  • En els orificis nasals posseeixen un tubercle que actua com a tanca de pressió i que entra en funcionament quan l'ocell es llança en picat a gran velocitat.
  • Tenen les ales punxegudes i la cua llarga.

Taxonomia[modifica]

Aquesta família s'ha classificat tradicionalment al costat de les altres famílies de rapinyaires diürns, però la tendència actual és a considerar-la l'única família de l'ordre Falconiformes; s'apunta, a més, que estan més prop dels Passeriformes que no dels Accipitriformes.

La subdivisió en subfamílies també ha rebut algunes reestructuracions i si anteriorement es classificaven els caracaràs juntament amb els falcons selvàtics, arran els estudis genètics de principi del segle xxi, s'obtenen uns cladogrames[1] on els gèneres Herpetotheres i Micrastur formarien un clade diferenciat de la resta dels falcònids, apropant els caracaràs als típics falcons. Basant-se en aquests treballs s'han dividit els falcònids en 2, 3 o 4 subfamílies,[2] que contindrien, segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.11, 2011) 11 gèneres amb 65 espècies:[3]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 100. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.

Enllaços externs[modifica]