Falkmanita
 Falkmanita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Pb₃Sb₂S₆ |
| Localitat tipus | mina Bayerland, Pfaffenreuth, Leonberg, Tirschenreuth, Alt Palatinat, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.HC.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.HC.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/E.19 |
| Dana | 3.5.2.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Duresa | 2 a 3 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Fmn |
| Referències | [1] |
La falkmanita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom en honor d'Oscar Carl August Falkman (25 de desembre de 1877, Estocolm, Suècia - 10 de juliol de 1961, Estocolm, Suècia), director general del Bolidens Gruvaktiebolag.
Característiques[modifica]
La falkmanita és una sulfosal de fórmula química Pb₃Sb₂S₆. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es teoba entre 2 i 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la falkmanita pertany a «02.HC: Sulfosals de l'arquetip SnS, amb només Pb» juntament amb els següents minerals: argentobaumhauerita, baumhauerita, chabourneïta, dufrenoysita, guettardita, liveingita, parapierrotita, pierrotita, rathita, sartorita, twinnita, veenita, marumoïta, dalnegroïta, fülöppita, heteromorfita, plagionita, rayita, semseyita, boulangerita, plumosita, robinsonita, moëloïta, dadsonita, owyheeïta, zoubekita i parasterryita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina Bayerland, situada a Pfaffenreuth (Alt Palatinat, Alemanya). També ha estat descrita a altres indrets d'Europa, Àsia i a Austràlia.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Falkmanita |
- ↑ «Falkmanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 maig 2021].