Moëloïta

Moëloïta
Fórmula química	Pb₆Sb₆S14(S₃)
Epònim	Yves Moëlo (en)
Localitat tipus	Seravezza quarrying basin, Seravezza, província de Lucca, Toscana, Itàlia
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.HC.25
Nickel-Strunz 9a ed.	2.HC.25
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 15,328 Å; b = 4,04 Å; c = 23,054 Å
Grup puntual	2 2 2 - disfenoide
Grup espacial	p21 21 2
Color	negre grisós
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	marró
Densitat	5,86 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	anisotròpica
Pleocroisme	no pleocroica
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1998-045
Any d'aprovació	1998
Símbol	Moë
Referències

La moëloïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom en honor del doctor Yves Moëlo, especialista en la mineralogia de les sulfosals de plom. Va ser el primer en preparar i estudiar aquest compost.

Característiques

La moëloïta és una sulfosal de fórmula química Pb₆Sb₆S₁₄(S₃). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1998, sent publicada per primera vegada el 2002. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la moëloïta pertany a «02.HC: Sulfosals de l'arquetip SnS, amb només Pb» juntament amb els següents minerals: argentobaumhauerita, baumhauerita, chabourneïta, dufrenoysita, guettardita, liveingita, parapierrotita, pierrotita, rathita, sartorita, twinnita, veenita, marumoïta, dalnegroïta, fülöppita, heteromorfita, plagionita, rayita, semseyita, boulangerita, falkmanita, plumosita, robinsonita, dadsonita, owyheeïta, zoubekita i parasterryita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museo di Storia Naturale e del Territorio, de la Universitat de Pisa.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la localitat de Seravezza, a la província de Lucca (Toscana, Itàlia). També ha estat descrita en altres indrets de la Toscana, així com en una pedrera de la localitat de Lens, a Valais (Suïssa).