Fasayil
| فصايل | ||||
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Vila | ||||
| Graella palestina | 192/161 | |||
| Organització política | ||||
| Governació | Jericó | |||
Fasayil o Fasa'il (àrab: فصايل, Faṣāyil) és una vila palestina al nord-est de Cisjordània, part de la governació de Jericó, que es troba a 14 kilòmetres al nord-oest de Jericó i 40 kilòmetres al sud-est de Nablus. La localitat palestina més propera és Duma a l'oest. El poble està situat a 2 km al sud de l'assentament israelià de Petza'el. Segons el cens de 2007 de l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques (PCB), la població era de 1.078 habitants.
Història[modifica]
Antiguitat[modifica]
Fasayil era coneguda com a Phasaelis.[1] L'antic nom del poble deriva d'una torre que Herodes el Gran, rei de la Judea romana, va construir a la vall del Jordà al nord de Jericó dedicada al seu germà gran Fasael.[2] Això ha portat a la creença que Herodes va fundar Phasaelis.[3][4] Va ser esmentada per Flavi Josep, historiador jueu i comandant en la Primera Guerra Judeoromana, com al sud d' Arquelais i va ser part d'una toparquia governada per la germana d'Herodes Salomé I. També es troba en el Mapa de Madaba envoltat de palmeres datileres.[1][3] El 1949 es va trobar al poble la tomba d'un anacoreta anomenat Pere.[1]
Les ruïnes d'un monestir dedicat a Sant Ciríac, un monjo que va morir el 556 CE, també es troben a Al-Fasayil. Entre les ruïnes al lloc hi ha un gran edifici quadrat, dels quals ara només és visible el contorn, ja que està gairebé completament enterrat. A la desembocadura del proper Wadi al-Fasayil, en un petit turó, hi ha una birkeh ("piscina") i moltes restes excavades de les parets. El lloc es diu Tell Sheikh ad-Diab causa d'una tomba d'aquest personatge, encara en bones condicions.[1]
Una pedra trobada a Fasayil commemora un projecte de construcció dedicat a Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun. Deu haver estat iniciada, ja sigui durant el seu govern, o en el del seu fill, Jayx ibn Khumàrawayh, és a dir, entre 884 i 896.[5]
Va ser esmentada per un monjo anomenat Brocard al segle xiii com un petit poble anomenat Pheselch i al segle xiv per Marino Sanuto com un petit poble amb el nom de Fasaelis.[4][5] Victor Guérin la va visitar en 1870, i va trobar el lloc en ruïnes.[6] En 1874 la Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund va visitar i descriure les ruïnes de l'indret.[7]
Era moderna[modifica]
L'actual Fasayil consisteix en tres parts: Fasayil al-Tahta, Fasayil al-Fauqa i Fasayil al-Wusta.[8] L'última fou establida en 1998 per beduïns que havien estat desallotjats per les autoritats israelianes de les seves terres originals a la regió de Tel Arad al desert del Nègueb en els anys 1940 i 1950.[9] Molts dels habitants estan registrats com a residents de la governació de Betlem i no de la de Jericó. Fasayil era part de la governació de Nablus fins a 1995 quan es va convertir en part de la governació de Jericó.[10]
El 2006 les autoritats israelianes van demolir 15 refugis a Fasayil al-Wusta, i el 2008 en van demolir sis més.[11] Fasayil va obtenir l'atenció internacional quan el 2007 les Forces de Defensa d'Israel planejaven la demolició de l'escola primària de la localitat. Com que Fasayil al-Wusta es troba a la zona C de Cisjordània, Israel té el control complet sobre aquesta part del poble, i la concessió de permisos de construcció són autoritzades per ells; l'escola va ser construïda sense permís. Els residents es queixen sovint que Israel manta vegada concedeix permisos de construcció a Fasayil al-Wusta.[12]
Demografia[modifica]
A les taules del cens de Palestina de 1931, la població de Fasayil es va incloure amb la d'Aqraba.[13] El cens jordà de 1961 enregistrà 318 residents.[14]
En un cens realitzat per Israel després que de l'ocupació de Cisjordània en 1967 arran de la Guerra dels Sis Dies, es va informar que Fasayil tenia 422 habitants en 92 cases, incloent 257 persones en 53 llars el cap de les quals era un refugiat de territori israelià.[15]
Segons un cens realitzat per l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques, Fasayil tenia una població de 648 el 1997, dels quals eren el 31% eren refugiats palestins que fugien d'altres parts de Cisjordània després de la Guerra dels Sis Dies.[16] Per gèneres la població era aproximadament 50% homes i 50% dones.[17]
Tenia 1,078 habitants i 214 edificis en el cens de 2007.[18]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Phasaelis - (Kh. Fasayil) Arxivat 2013-11-12 a Wayback Machine. Studium Biblicum Franciscanum - Jerusalem. 2000-12-19.
- ↑ Flavi Josep, Guerra Iudaea 1.21.9;
- ↑ 3,0 3,1 The Estate of the Southern Jordan River Virtual Karak Resources Project and Appalachian College Association.
- ↑ 4,0 4,1 Conder and Kitchener, 1883, SWP III, p. 388
- ↑ 5,0 5,1 Sharon, 2004, pp. 201-205
- ↑ Guérin, 1874, pp. 228-232
- ↑ Conder and Kitchener, 1883, SWP III, pp.392-393
- ↑ «Water for Fasayil Al-Wusta - Jordan Valley». Jordan Valley Solidarity, 19-08-2013. Arxivat de l'original el 2014-01-05. [Consulta: 6 agost 2015].
- ↑ «Human rights group says Israeli police fail to protect Palestinians». Al-Arabiya, 12-04-2012 [Consulta: 6 agost 2015].
- ↑ Report on the Situation of Bedouin Refugees in the West Bank United Nations UNRWA. May 2006.[Enllaç no actiu]
- ↑ Jordan Valley Residents Land Research Center. 2008-03-01.
- ↑ The fight to build a West Bank village school Amnesty International. 2007-11-01.
- ↑ Mills, 1932, p. 59
- ↑ Govern de Jordània, 1964, p. 26
- ↑ Israel Bureau of Statistics, 1967–1970.
- ↑ Palestinian Population by Locality and Refugee Status Palestinian Central Bureau of Statistics.
- ↑ Palestinian Population by Locality, Sex and Age Groups in Years Palestinian Central Bureau of Statistics.
- ↑ 2007 PCBS Census. Palestinian Central Bureau of Statistics. p. 115.
Bibliografia[modifica]
- Conder, C.R.; Kitchener, H. H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1882. (said to be haunted: p. 404)
- Gobierno de Jordan, Departamento de Estadística. First Census of Population and Housing. Volume I: Final Tables; General Characteristics of the Population, 1964.
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 2: Samarie, pt. 1. París: L'Imprimerie Nationale, 1874.
- Israel Central Bureau of Statistics. «The 1967 Census of the West Bank and Gaza Strip: A Digitized Version». Levy Economics Institute of Bard College, 2011–2012, 1967–1970.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881. (p. 255)
- Pringle, Denys. Secular buildings in the Crusader Kingdom of Jerusalem: an archaeological Gazetter. Cambridge University Press, 1997. ISBN 0521 46010 7. (p. 48)
- Sharon, M. Corpus Inscriptionum Arabicarum Palaestinae, D-F. III. BRILL, 2004.
Enllaços externs[modifica]
- Survey of Western Palestine, Map 15: IAA, Wikimedia commons
- Fasayil Village, Applied Research Institute-Jerusalem, ARIJ
- Fasayil Village Profile, ARIJ
- Fasayil aerial photo, ARIJ
- Locality Development Priorities and Needs in Fasayil, ARIJ
