Ferran de Querol i de Bofarull

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 08:54, 26 març 2016 amb l'última edició de Magenri (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Ferran de Querol i de Bofarull (Reus 1857 - Tarragona 1935) va ser un advocat, polític i escriptor català.

De petit va viure al palau familiar que va heretar de la seva mare, Misericòrdia de Bofarull. Adolescent, la seva família es traslladà a Tarragona. Es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona, ciutat en què residí uns anys amb la seva família, pel clima inquiet al Camp de Tarragona degut a les guerres carlines. Al tornar a Tarragona instal·là bufet d'advocat. El 1886 es casà amb la filla del Comte de Rius, tot i el caràcter liberal de la família Rius, ja que el pare de la seva dona era el cap del partit liberal, i els Querol-Bofarull eren conservadors. A diferència del seu pare, Ferran de Querol es dedicà a la política. D'ideologia conservadora, va ser diputat provincial en diversos períodes i presidí aquella corporació. També va ser governador civil interí el 1892 i alcalde de Tarragona a l'inici de la Dictadura de Primo de Rivera, President de la Cambra Agrícola Oficial, Comissari regi d'agricultura, indústria i comerç, president de la Lliga d'Agricultors, vise-cònsol d'Àustria i president de la Societat Arqueològica Tarraconense. Col·laborà en periòdics i revistes, especialment a la Ilustració Catalana, i també al Semanario Católico de Reus i La Cruz de Tarragona. El 1893 es quedà vidu, i el 1899 es tornà a casar amb Dolors Duran, filla d'una aristocràtica família conservadora de Barcelona. Llavors deixà la política i es dedicà a escriure. Segons Santasusagna, la seva obra, no gaire nombrosa, es caracteritza per dissenyar quadres de costums, amb precises descripcions i afecte pel que és accessori.[1] L'obra més coneguda és Los Porpras: crónicas familiares del tiempo del Rey Amadeo, publicada a Reus el 1930, on parla dels seus records d'infància al palau Bofarull de Reus i fa una descripció dels Bofarull (Los Porpras) i del període amb interès costumista.[2]

Referències

  1. Santasusagna, Joaquim. Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1982, p. 317-318. 
  2. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 546. 

Enllaços externs


Precedit per:
Josep Mullerat i Soldevila
Alcalde de Tarragona
Tarragona

1923
Succeït per:
Gil Soler Palau