Festa dels Folls

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La festa dels bojos era una festivitat plena de sacrilegis i impietats que els clergues, diaques i sacerdots celebraven en algunes esglésies, durant el ofici diví, en cert dia, des de les festes de nadal fins a la de reis i principalment el dia primer d'any i per això es deia també la festa de les calendes.

La carta circular dels doctors a teologia de la facultat de París, enviada l'any 1444 a tots els prelats de França per tal d'anul·lar tan detestable costum, diu expressament i en propis termes que creaven els clergues i sacerdots un bisbe o un papa i l'anomenaven el bisbe o papa dels bojos. Entraven emmascarats a l'església, vestits de bufons i en vestits de dones. Dansaven a la nau i al cor, cantant chanzonetas entremaliadures; menjaven carn sobre la vora mateix del altar al costat del sacerdot que oferia el sacrifici; jugaven allà mateix als daus i perfumaven l'altar amb el fum de cuirs vells o podrits, que cremaven en els seus encenser si finalment, cometien impietats, dignes de l'execración de tots els cristians. Escriu Belet, doctor en teologia de la facultat de París, que vivia l'any de 1182, que la festa dels sotsdiaca o dels bojos, la feien uns el dia de la circumcisió i altres el dia de reis o durant la vuitena. Afegeix que es feien quatre danses a l'església després de la festa de Nadal, que eren dels levites o diaques, dels sacerdots, dels clergues i dels sotsdiaca. Refereix Guillem Durand bisbe de Mendo que dansaven en les esglésies el dia de Nadal, immediatament després de vespres, els diaques, cantant una antífona en honor de Sant Esteve feien el mateix els sacerdots el dia de Sant Esteve en honor de Sant Joan Evangelista els clergues de menors, el dia mateix de Sant Joan Evangelista en honor dels sants innocents i els sotsdiaca el dia de la circumcisió o de l'epifania i es deia que feien els sotsdiaca a les esglésies el dia de la circumcisió, la festa dels sotsdiaca o la festa dels bojos.

Encara que no obstant es donava el nom de festa dels bojos als impius gaubances dels altres dies que s'han notat. Assegura el doctíssim P. Theophilo Raynaudo, que a la xerrameca d'aquesta abominable festa, el dia de S. Esteban li cantava una prosa del ase que va veure ell en el ritual d'una església metropolitana, el nom calla, i que aquesta prosa l'anomenava també la prosa dels bojos. Afegeix que hi havia una altra que es cantava a la missa, el dia de Sant Joan Evangelista i que es deia la prosa del bou. Està dit en el Concili de Basilea que tiraven en certes festes jtícl any, alguns revestits pontificalmente, amb la creu i la mitra. Es vestien altres de reis i duc s emmascarant també altres per representar jocs de teatre. No era només en les esglésies catedrals i col·legiates on es feia la festa dels bojos. S'havia internat aquesta impietat també en els monestir s de monges i monjos.

Repara i adverteix M.Du Cange que es deia a França aquesta festa, la festa dels sotsdiaca i no perquè allà no hagués altres que l'executessin sinó ells, sinó per al · lusió a la llicenciositat dels diaques, que s'abandonaven a semblants iniquitats, com qui digués la festa dels diaques bojos i borratxos. Refereix Belet, ja citat que havia certes esglésies, en les quals els bisbes cap final del mes de desembre, jugaven i s'entretenien familiarment amb el seu clergat i diocesans, ja al pam ja a les boles ja a altres jocs, la qual cosa era una imitació dels saturnals dels pagans, durant els quals feien els amos festins i es recreaven amb els seus criats i esclaus sense cap diferència de condició. Diu en endavant que es practicava aquest costum a l'arquebisbat de Reims i en altres diòcesis molt considerables. Mes això no era el que es diu la festa dels bojos els excessos i abominacions causaven altres desordres.