Filaretos Bracamios

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Filaretos Bracamios (en grec: Φιλάρετος Βραχάμιος; en armeni: Փիլարտոս Վարաժնունի, Pilartos Varajnuni; en llatí: Philaretus Brachamius) fou un general bizantí d'origen armeni. Va manar un regiment d'infanteria i fou protospatari i topotereta (subcomandant) al thema de Capadòcia, després fou dux i finalment curopalat i dux. Va arribar als més alts càrrec sota Romà IV Diògenes i després de la batalla de Manazkert (1071) tenia el comandament de la fortalesa de Romanòpolis i fou l'únic general bizantí que va quedar al sud-est d'Anatòlia després del desastre, el que li permeté establir un virtual regne autònom aprofitant l'emigració armènia que feia uns anys s'estava establint a la zona i estava disposada a donar-li suport.

El seu exèrcit el formaven uns vuit mil normands dirigits per Reimbau. El 1072 era a Tars i Mamistra. El 1078 es va autoproclamar dux d'Antioquia que incloïa Edessa de forta població armènia. Va tenir els títols de domesticos i protocuropalat, i després sebastos, i fins i tot protosebastos. El desembre del 1084 va perdre Antioquia enfront de Suleiman I, soldà seljúcida de Rum. El 1087, va perdre Edessa davant de Màlik-Xah I, i Filaretos va fugir a la fortalesa de Germanícia (Maraix), que fou ocupada pels seljúcides. Els turcs diuen que Germanícia fou conquerida el 1084 i Filaretos va fugir a Urfa i es va convertir a l'islam i fou un dels principals auxiliars de Màlik-Xah.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]