Finestra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Finestra (informàtica)».
Finestres en un mur

Una finestra és una obertura de forma regular, generalment rectangular, practicada en un mur o paret per a deixar entrar aire i claror dins un edifici i per a poder mirar de dins a fora. Poden estar cobertes amb elements de tancament que permeten controlar la confortabilitat de l'interior.[1]

Les finestres s'usen com element decoratiu, com a part de les composicions de façana, amb especial creativitat en els finestrals i rosasses en la construcció religiosa de l'època gòtica, o en l'arquitectura contemporània, amb els murs cortina.

Quan són de grans dimensions, com en palaus i esglésies, s'anomenen finestrals.

Parts de la finestra[modifica | modifica el codi]

La finestra es compon de:

  • Bastiment: l'ormeig que va fixat a una paret, seguint el contorn d'una obertura, i en el qual se suporta el marc.
  • Fulla: és la part principal de la finestra, i pot ser fixa o mòbil. La fulla encaixa amb el marc mitjançant galzes que permeten la seva estanqueïtat.
  • Llinda: és la part superior de la finestra, que serveix d'element de suport del parament vertical sobre ella, i permet la continuïtat de la transmissió de les càrregues.
  • Lleixa: és el tancament inferior, que dóna continuïtat al parement vertical.
  • Marc: és la part fixa, suportada pel bastiment, en la que s'encaixa la fulla.
  • Va: l'obertura entre l'interior i l'exterior.

També poden disposar de:

  • Ampit: secció plana situada a la part inferior i de la banda exterior aprofitant l'amplada del mur –a voltes ultrapassant-la– que serveix per recolzar-se o ubicar-hi quelcom.
  • Festejador: seients disposats a cada cantó de la finestra per la seva banda interior, destinada a utilitzar-se per xerrar o fer labors necessitades de llum.

Materials[modifica | modifica el codi]

Cada un dels elements parcials de la finestra pot estar fet de materials diferents a la resta. El bastiment pot estar fet en fusta, alumini o xapa d'acer, en canvi, tant marc com fulla poden ser en fusta, metall (alumini o acer), o PVC, i els panells de tancament, en vidre o fusta.

Tipus de finestra[modifica | modifica el codi]

Esquema extret del Lexikon der gesamten Technik (Diccionari de tecnologia del 1904)

Segons el moviment possible de part de la finestra[modifica | modifica el codi]

Es poden classificar en:

  • Abatible: amb un o dos eixos de rotació en les cares perimetrals, mitjançant frontisses.
  • De batent lliscant: en ella les fulles llisquen sobre un eix, vertical (de guillotina) o horitzontal (corredissa).
  • D'eix lliscant: amb diverses fulles que roten sobre un eix, vertical o horitzontal, que a la vegada es pot desplaçar sobre un segon eix, de manera que es permet plegar la fulla en un extrem.
  • Fixa: on la finestra no té cap moviment possible.
  • Gelosia: amb diverses fulles, cada una amb un eix de rotació no perimetral.
  • Giratòria: d'una sola fulla amb un eix de rotació no perimetral, que pot ser vertical o horitzontal.

Segons les seves característiques[modifica | modifica el codi]

  • Arquivoltada: la que té l'arc superior sobremuntat per una successió de motllures que, sovint, són sustentades per sengles columnetes adossades als brancals.
  • Bífora: amb dos vans, normalment dividits per una columna central anomenada mainell.
  • Cantonera: La col·locada en la intersecció de dos murs.
  • Galeria: successió de finestres sense solució de continuïtat.
  • Gelosia: la que té el[Aclariment necessari] va cobert per un enreixat –fet amb diversos materials, potser el més comú són els llistons de fusta– o per pedra o ceràmica calada; s'utilitza com a filtre per a la llum i les mirades des de l'exterior.
  • Creuada: la que té el va dividir, en horitzontal i vertical, per dues bandes (de vegades més), normalment seguint l'estil del marc i amb el mateix material.
  • Geminada: amb obertura doble, generalment per tenir una columna central.
  • Ull de bou: la que presenta el va en forma arrodonida.

Segons el seu estil[modifica | modifica el codi]

  • Gòtica
  • Manuelina
  • Mudejar
  • Neogòtica
  • Preromànica
  • Renaixentista
  • Romana
  • Romànica

Mostres[modifica | modifica el codi]

La finestra en la cultura[modifica | modifica el codi]

A les primeres ciutats les finestres servien per evacuar els excrements, fins que les normes d'higiene i urbanisme van prohibir-ho, mentre s'instal·lava clavegueram i inodors a les cases. "Aigua va!" era el crit per alertar els vianants que es llençava orina, com apareix en nombroses obres literàries medievals i modernes.

La finestra, amb el balcó, té un paper important en la literatura galant, ja que és l'indret on la noia surt de casa per ser vista per l'amant o la via d'entrada d'ell a la nit (com passa a Romeu i Julieta). Les tunes i cançons dels mariatxi tenen com a objectiu justament que la dona tregui el cap per la finestra i es deixi veure.

Les finestres servien d'aparadors per a les botigues i van anar creixent fins a tocar amb el vidre a terra, de forma que es veiés al màxim el producte interior, fins a arribar als vidres actuals, que en els locals comercials fan de paret transparent. La decoració dels aparadors és un dels reclams de la botiga, publicitat directa. El creixement d'aquestes finestres-aparadors a vegades a donat lloc a impostos especials.

A les esglésies i les cases de luxe les finestres estan dotades de gran ornament, com vitralls i arcs o escultures adossades. Als edificis religiosos completaven els ensenyaments dels frescos murals amb imatges de les Escriptures, especialment en el gòtic. En el judaisme, serveixen per col·locar el menorah o canelobre ritual.

Referències[modifica | modifica el codi]

References[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.291. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 de desembre de 2014].